Se sent l’olor que quelcom va malament. Hom percep la realitat i s’adona de com sagna. Cal mirar-la cara a cara per analitzar-la i comprendre que és necessari fer-li front per tal d’aconseguir canviar-la. Veure el que es té davant exigeix una lluita constant", sentencià G. Orwell. Altrament, ens dirigim cap a un mode de vida col·lectiu que no serà una societat, sinó masses de gent conduïdes per una elit política i econòmica guiada exclusivament per interessos particulars.
La primera mirada para atenció a Europa, de la qual el nostre país forma part. La vella Europa, la dels principis il·lustrats i de l’Estat del benestar, es veu assetjada des de fora i des de dins. Des de fora, pels capdavanters de les notícies falses i propagandistes dels populistes europeus, el nord-americà Trump i el rus Putin; des de dins, pels populistes, xenòfobs, nacionalistes de mentalitat tribal. Tots ells són enemics dels valors il·lustrats, no accepten les institucions ni la separació de poders, no toleren que en una democràcia el governant és la persona que guarda, que té cura del poder sotmès a obligacions i a límits establerts per les lleis.
Un defensor actual dels valors de la Il·lustració -la raó, la ciència, l’humanisme-, Steven Pinker ("En defensa de la Ilustración"), ens alerta que aquests ideals estan en perill i, per tant, necessiten avui més que mai ser defensats. Gairebé tothom prefereix la tolerància a la intolerància, la salut a la malaltia, el benestar a la indigència, la llibertat a la submissió, la justícia social a les discriminacions, l’equitat a la injustícia, la raó als dogmes, la veritat a la mentida, la democràcia a l’autoritarisme o a la dictadura, una societat inclusiva a una exclusiva… És tot això el que està en perill, és tot això el que cal defensar. Si hom gira la mirada vers la Mediterrània sent l’olor que quelcom va malament. Ha vist i torna a veure vaixells ancorats al mig de la Mediterrània, plens de persones que fugen de malalties endèmiques, de la misèria, de la ignorància, de la guerra…, a la recerca d’una vida digna, que mereixi ser viscuda. L’Europa de la Grècia creadora de la democràcia, de la Roma inventora del "Dret de gents" ("Ius gentium"), l’Europa cristiana i de la tolerància religiosa, de l’Estat del benestar, aquesta Europa és la que ha tancat i torna a tancar les muralles a qui truca als seus ports, a les seves portes.
Hom fa un gir de 180º. Què observa al bressol de la democràcia moderna EUA? Nens tancats, com si fossin animalets, en una mena de gàbies, separats de les seves mares immigrants. És un fet totalment repulsiu. Qui ho ha decidit i permès és un home dolent, cínic, amoral, inhumà, bocamoll, mentider i més coses, que, paradoxalment, ha arribat a president de la primer potència mundial, el fantasma Trump.
Aquestes tres mirades són exemples de cap a on es dirigeix el món occidental si els ciutadans no hi posem remei: dirigents polítics començaren ahir a caminar des de la "postveritat" amb notícies falses, opinions gens fundades, mentides; avui segueixen endavant de la mà del "postdret", amb injustícies, segregacions, xenofòbies, noves esclavituds, és a dir, amb absència de plena garantia dels drets polítics i socials; aquests polítics són amics de la postdemocràcia, manifesten trets autoritaris, neofeixistes. Arribarem demà, si seguim aquesta direcció, al poshumanisme polític, és a dir, s’allunyarà la política de voler fundar una societat sostenible, justa i inclusiva? Trencarà els vincles socials i solidaris? Reduirà la ciutadania a pures masses passives? Avui la veritat d’Occident es troba a prova referent a la democràcia i a l’Estat de dret.
* L’autor és filòsof
