Permeteu-me un parèntesi, per no parlar del món rural, i marxar a Suïssa, el país que considero la meva segona pàtria, per la raó d’haver-hi viscut, treballat i estudiat, durant set anys, entre 1972 i 1979. Ho faig, motivat per la presentació del llibre “El quadern suís”, del president Quim Torra, en el qual exposa tot un seguit de consideracions, ben poc fonamentades, del sistema suís, i en calla algunes altres que no serien de rebut. M’explico.
A diferència de l’expresident Pujol, que tan aviat volia copiar Suècia com Letònia o Dinamarca, el president Torra posa Suïssa com a model, i així ho exposa en aquest llibre, basat en la seva experiència, pels divuit mesos viscuts allà. Simplificant, elogia que en aquell país es pugui “viure” en un sol idioma, segons el cantó , i que es faci ús dels referèndums, amb una naturalitat i reiteració mai vistes en cap altre país del món. Considera que mai Espanya se li pot assemblar i que el federalisme que es predica aquí res té a veure amb el que es practica allà…
He llegit els extractes apareguts en els mitjans de comunicació i ja procuraré llegir-me tot el llibre per veure-hi la sesgada visió que els nacionalistes sempre procuren imposar a les seves propostes. Però només amb les parts llegides ja es pot veure la poca informació o els invents que transmet, amb ben poca base fonamentada.
Suïssa va néixer com una confederació, el dia 1 d’agost de 1291, i va esdevenir federació amb la primera Constitució de 1848, seguida de la segona l’any 1874, i la ben recent tercera, l’any 1999. D’ençà la primera Constitució s’han dut a terme prop de 600 referèndums, de caràcter federal (nacional) i molts d’altres de caràcter cantonal (regional) o municipal. Es procura sempre agrupar-los, per evitar la multiplicació de dies electorals. Aquest sistema de cridar a les urnes per a multitud de temes importants és la base de la democràcia directa, una de les més perfeccionades del món.
Ara bé, la manera de mostrar el sistema suís, per part del president Torra, està molt allunyada de la realitat, pel que fa a pensar que cada cantó (Suïssa consta de 26 cantons) té el seu propi idioma, i tothom “viu” només en aquest idioma. En absolut. Suïssa té quatre idiomes nacionals, però tres d’oficials. És a dir, l’alemany, el francès, l’italià i el retoromànic són tots nacionals, però només els tres primers són oficials, per a totes les gestions i tràmits. El retoromànic, el parla un 1% de la població del país, aproximadament. Allà, és norma parlar tres o quatre idiomes, i es “viu” aquesta riquesa i pluralitat en la totalitat del país, sense compartiments estancs, com vol fer veure el president Torra.
Però, més important que això. Quan elogia la democràcia directa, i la falta de por a les urnes, amb un ús generalitzat dels referèndums, no explica que a Suïssa un referèndum d’autodeterminació no seria possible. La Constitució permet impulsar referèndums, per diferents vies, però no per decidir sobre determinats temes vitals, com seria el trencament del país.
És més, per a la formació d’un nou cantó, han de ser consultats tots els suïssos, i no només els que se’n vulguin independitzar. Vaig assistir, en viu i en directe, a la creació del 26è cantó de Suïssa, quan el cantó del Jura es va segregar del cantó de Berna, la capital, i va ser tot el país que ho va decidir. I puc assegurar que a Suïssa, un 6 i 7 de setembre de 2017, no s’hagués permès el trencament del Reglament del Parlament, ni de l’Estatut i la Constitució, com es va fer aquí. Impensable, perquè el dia 8, a primera hora del matí, la legalitat hagués retornat de forma immediata. En un país seriós i rigorós, les lleis son àmplies i segures, però molt dures quan es pretenen vulnerar. Veig que el president Torra va estar massa poc temps en el país, com per aprendre’n l’immens llegat democràtic que conté.
