Avui se celebra el dia mundial de la sordceguesa. Es fa en memòria de na Helen Adam Kelkers, escriptora, activista i professora nord-americana nascuda, tal dia com avui, l’any 1880. Fou la primera persona sordcega a obtenir una llicenciatura universitària. La seva professora, Anne Sullivan, aconseguí el trencament de la incomunicació que patia, permetent-ne un desenvolupament integral. Ella també era deficient visual i només tenia 20 anys. Va ser el principi d’una relació de gairebé mig segle, que la va convertir en institutriu i finalment companya. Justament la història es va traslladar al món del cinema (“El miracle d’Anna Sullivan”). Ara que el col·lectiu femení està més sensibilitzat que mai, és bo recordar el seu compromís contra la guerra i en favor del sufragi de les dones, els drets dels treballadors i el socialisme. No va néixer sordcega. Quan tenia dinou mesos, va contraure una malaltia que els doctors van descriure com “una congestió aguda de l’estómac i el cervell” (potser escarlatina o meningitis). No durà massa, però es va quedar sorda i cega. Llavors, l’única persona amb qui es comunicava era Martha Washington, la filla de 6 anys del cuiner de casa, que va poder crear una llengua de signes amb ella. Als 7 anys, tenia més de seixanta signes particulars per comunicar-se amb la família. L’amistat mútua i els seus ensenyaments van fer per assolir la resta.
L’Anne Sullivan començà de seguida a ensenyar a Helen a comunicar-se lletrejant paraules a la seva mà. Començant per d-o-l-l (nina) que li havia portat de regal. A l’inici, no se’n sortia. No entenia que cada objecte tenia una paraula que l’identificava de manera única. Intentant-li ensenyar el mot “tassa”, Keller es va desesperar tant que trencà la nina. El gran salt arribà l’abril del mateix any, quan s’adonà que els gestos que la professora feia al palmell de la seva mà, mentre li feia rajar aigua fresca per l’altra, simbolitzaven la idea d’aigua. En aquell instant, gairebé va esgotar Sullivan exigint-li els noms de tots els objectes que li eren familiars dins el seu món… Va arribar a publicar dotze llibres i uns quants articles. Essent joveneta, Anne Sullivan la presentà al prevere episcopalià Phillips Brooks, que la introduí en el cristianisme. Llavors digué una frase antològica: “Sempre havia sabut que Ell hi era, però no sabia dir-ne el nom!”€ Per creure, no cal veure-hi…, però sí sentir!
