Mouad Essemmaa va néixer al Marroc però fa divuit anys que viu a Terrassa i parla un català impecable. És dissenyador industrial i està acabant la carrera d’Arquitectura. També col·labora amb diverses entitats que treballen pels drets dels immigrants, ajuden els nouvinguts a integrar-se i fan programes per prevenir la radicalització.
Quants anys fa que va arribar a Catalunya?
Divuit. Vaig venir des del Marroc amb la meva família l’any 2000. Tenia 15 anys, a punt de fer-ne 16. Vam venir legalment, amb papers, feina i totes les nostres coses. El meu pare coneixia gent de Terrassa i com que la ciutat ens va agradar ens hi vam quedar.
Però sense saber-ne l’idioma…
No parlava ni una paraula ni de català ni de castellà. Vaig tenir la sort, per dir-ho d’alguna manera, que a l’institut no hi havia ningú més que parlés àrab. Vaig haver d’aprendre el català ràpidament per poder comunicar-me amb els altres però no tinc la impressió d’haver-lo après sinó d’haver-lo viscut.
Quants idiomes parla ara?
Català, castellà, anglès, àrab i una mica de francès. El francès, el tinc bastant “rovellat”.
A quin institut anava?
A l’institut del Sagrat Cor. És una escola catòlica, concertada. Els meus pares van voler que assistís a les classes de religió, no perquè em convertís al cristianisme, sinó perquè consideraven que conèixer la religió de l’altre forma part de l’intercanvi cultural i és positiu per a la convivència. Els meus pares sempre han tingut una mentalitat oberta pel que fa a la cultura, la llengua i els valors humans.
Es considera integrat?
Sí, m’he fet meu aquest país.
En què treballa?
Sóc dissenyador industrial. Vaig estudiar a l’Escola d’Art i Disseny i a la UPC. Tinc un estudi amb un altre soci i ens dediquem al disseny multidisciplinar. Tenim clients d’aquí i també d’altres països com Finlàndia, Suècia, el Marroc… A més, actualment estic acabant la carrera d’Arquitectura a la Ramon Llull.
Tinc entès que col·labora amb diverses entitats per ajudar els nouvinguts.
Sí. Amb la Fundació Nous Catalans des de fa dos anys, amb Veu Pròpia des de fa mig any i amb la sectorial d’immigració de l’ANC, que van contactar ells amb mi fa un any.
I què fan?
Amb la Fundació Nous Catalans treballem amb les institucions, les entitats i els partits per fer polítiques que garanteixin els drets dels immigrants. Ser immigrant hauria de ser només un pas burocràtic quan acabes d’arribar. Després ja hauries de poder ser ciutadà de ple dret.
Em sembla que encara falta molt per aconseguir-ho.
És terrible que diguis a una persona que és “il·legal” quan no ha comès cap delicte, perquè no tenir documents no és un delicte. Les lleis internacionals sobre la immigració s’haurien de regular. Ara tothom parla del vaixell de València i del gest del president del Govern però no hem d’oblidar que hi ha molts més vaixells.
A banda de la pressió política, quines altres accions fan?
També treballem el tema del xoc de cultures. I tenim un projecte d’atenció als ciutadans que detectin qualsevol indici de radicalització i manipulació.
La prevenció és important, oi?
I tant! Massa implicació en la religió no és positiva. La religió no és el més important, el més important has de ser tu. Els radicals són gent desubicada i vulnerable, que necessiten sentir-se algú perquè tenen conflictes interns. Això els fa fàcilment manipulables.
Aquest és el perill, oi?
Sí. Per això volem fer campanyes de sensibilització adreçades als pares. De vegades sents una mare que diu que està molt orgullosa del seu fill perquè ara va cada dia a la mesquita. Si abans no hi anava i ara, de cop, ha començat a anar-hi cada dia no és per estar-ne orgullosa sinó amoïnada perquè vol dir que hi ha algun problema. Per això calen campanyes de prevenció i sensibilització.
Em deia que també col·labora amb Veu Pròpia i l’ANC?
Veu Pròpia és una entitat que treballa amb el tema de la llengua. Fem activitats i sortides per facilitar l’aprenentatge i la pràctica del català. Amb l’ANC fem actes perquè els immigrants entenguin que el futur de Catalunya és el futur dels seus fills. Vaig estar treballant en la campanya del 21-D.
Vostè té la nacionalitat espanyola?
La tinc en tràmit.
Ha tingut mai problemes per ser estranger?
L’insult més estrany que he rebut va ser un dia que em van dir “catalufo”. És tan absurd que vaig decidir no enfadar-me i prendre-m’ho com un acudit.