Per a avui mateix, estimats lectors, està previst que el BBVA retiri els caixers automàtics dels municipis de Vilada i Borredà. Pobles veïns, de la comarca del Berguedà, que s’afegiran a centenars d’altres que ja els varen perdre, anys enrere.
Aquesta acció ja va tenir un aspecte més dramàtic quan, tres anys enrere, van tancar l’única oficina bancària del poble. Una decisió presa, de pressa i corrents, sota l’excusa d’una imposició per l’absorció de Catalunya Caixa per part del BBVA. Abans, les sucursals eren de Caixa Manresa.
Per entendre’ns i saber de què parlem. Des de 2008, a Catalunya, han tancat 4.000 sucursals bancàries, moltes d’elles situades en pobles petits, deixant-los sense ni una sola oficina. És el que va passar en el meu poble i, com ell, a altres 550 de Catalunya. És a dir, tenim més de mig país sense cap servei bancari, ni en forma d’oficina ni de caixer automàtic. Després diran que els preocupa el despoblament del territori.
I és que no tenim govern, pròpiament dit. Un govern ha de prendre mesures i decisions per protegir els territoris més desvalguts, i la seva gent. No n’hi ha prou de fer discursos i dir que els preocupa el desequilibri, si després no fan res per evitar-ho. Hi ha hagut covardia davant les grans empreses i les grans corporacions bancàries, per exigir presència territorial. Aquestes corporacions han rebut milers de milions, durant la crisi bancària, però cap exigència per cuidar la gent que viu en el món rural.
Així, doncs, un cop més la pèrdua de serveis bàsics, pensant que la gent ja s’espavilarà i farà ús de les noves tecnologies, com a les grans ciutats. No compten en l’elevat percentatge d’envelliment, ni en les distàncies a la capital i les dificultats per moure’s d’aquest àmbit de població. I és que s’han incomplert tots els compromisos per fer un canvi moderat i lent cap a les noves tecnologies. Al final, han optat per tirar pel dret i qui no pugui arribar que es quedi pel camí. No hi ha comprensió ni pietat, estem en territoris de segon nivell.
I que això ho pensin i ho prediquin amb fets les corporacions bancàries no ens ha de sorprendre, el que sí que indigna és la passivitat per no dir connivència del govern de la Generalitat a dur-ho a la pràctica. Quan se’ls exposa la problemàtica, i es critica l’abandonament, ho troben lamentable, de paraula, però no fan ni un pas per fer-hi front. No es volen complicar la vida, ni enemistar-se amb els poderosos. Així anem, així estem. I és que portem massa anys en terres llunyanes, deixades de la mà de Déu, a l’espera que algú se’ns agafi seriosament. El món rural es despobla perquè es van perdent serveis i oportunitats i, al final, la gent es cansa de resistir i marxa cap a ciutat. Aquest despoblament, el pagarem car a no gaire tardar, perquè un territori desèrtic és un territori no vigilat ni cuidat, i per tant objecte de males pràctiques.
Fa anys que ho venim denunciant, en multitud de fòrums, sense aconseguir el ressò necessari per canviar la situació. Amb el nou govern de la Generalitat, no hi veiem cap personatge ni cap voluntat de redreçar la situació, de manera que caldrà fer tot el possible per abreujar el seu mandat i aconseguir l’entrada de nous partits, que conformin un nou govern, en el qual la pèrdua de caixers, d’escoles, serveis mèdics, farmacèutics, etcètera es considerin temes greus com per canviar normatives i regulacions, per incentivar l’arrelament de la gent en el món rural.
Avui uns pobles han perdut uns caixers, però hi ha molts altres serveis pendents d’un fil, i d’aquest fil depèn la supervivència de moltes activitats i famílies en llocs estratègics. De moment el govern mira cap a un altre costat, com en els darrers anys.
* L’autor és alcalde de Borredà
