Opinió

Històries de la “sele”

Quan fas recordança dels anys que t’has mogut per aules i tribunals de Selectivitat t’adones que també hi ha una història/ mil històries i un possible llibre al darrere. La confluència de patiments, nervis, errors i esperances és única, àdhuc, indescriptible. Em sembla que quan liquidi els projectes pendents m’hi posaré. Els anys han desat a l’armari dels records un munt d’anècdotes que evidencien la veterania d’aquestes proves i els canvis que han experimentat amb el pas dels cursos. Estem parlant de més de quaranta anys d’història. Penso en 45. Enguany canviàvem impressions i hom descobreix que cadascú porta al sarró un munt de vivències/experiències que mantenen, malgrat les convocatòries, l’interès i reclamen la corresponent curiositat/actualització. Ben veritat que vint, trenta o quaranta anys després costa d’imaginar que algunes coses fossin certes i tinguessin la seva lògica o repercussió.

Recordo quan els vocals de centre podíem estar dins les aules i ens movíem amb tota soltura com si no passés res. Entrar i sortir de l’aula i fer algun gest o mirada de complicitat ja forma part del que podríem qualificar la prehistòria de la selectivat o de les proves d’accés. Si et descuidaves t’enduies cap a casa un plec d’exàmens per corregir. Recordo també que en la jornada de revisió d’exàmens es permetia veure, un per un, els exercicis dels teus alumnes i fer cara d’interessat davant algun examen malgrat que hi hagués una minsa, quasi nul·la, exposició del tema que es demanava. La revisió esdevenia una exposició pública del que havien escrit o errat els alumnes. Alguns professors es posaven les mans al cap. Els codis de barres i la privacitat més absoluta han substituït, sortosament, aquell particular mercat de Calaf.

Els exàmens, alguns ho recordareu, ens agafaven durant la Festa Major de Terrassa i la calor en algunes aules de l’Autònoma era indescriptible. Respondre les preguntes de filosofia a primera hora de la tarda amb una temperatura superior a trenta graus era una empresa quasi impossible. Si parlem de filosofia tots recordareu que entraven tots els autors del temari amb les seves corresponents obres. Els reptes eren d’especial dificultat i una bona nota deia molt de la preparació d’un alumne. Recordeu l’any en què una de les opcions era només una frase? Permeteu-me que segueixi amb filosofia i amb les cares/expressions d’un munt d’alumnes quan Freud va aparèixer en escena i pel que sembla no s’havia explicat absolutament res sobre l’autor de "El malestar en la cultura". En qualsevol cas hi ha mil històries viscudes per milers de vocals i per milers de components dels diferents tribunals. És la història de cada any o potser quelcom prou diferent i singular. La representació d’enguany, tres dies d’actuació, ja forma part d’aquesta llarga història. S’obre un temps de neguit/incertesa per esperar resultats i escollir estudis i centre universitari. S’ha obert també el capítol d’anècdotes que ve encapçalat per la sorprenent "relació amorosa" entre el Sebastià i la Marta a "Terra baixa" en l’examen de Català. Apunteu-la.

To Top