La pobresa infantil afecta un 15% dels nens i nenes en edat escolar del Vallès Occidental. No és una simple dada. És una realitat impactant que ens preocupa i que ens ha de fer reflexionar. Aquest 15% són prop de 15.000 nens i nenes que viuen en famílies que no poden garantir-los la seva subsistència bàsica. I això els deixarà una cicatriu que els acompanyarà, segurament, bona part de la seva vida i els afectarà en qüestions com l’alimentació, el seu aprenentatge, la segregació escolar, les perspectives de feina, les relacions socials, les oportunitats de vida i molts d’altres aspectes vitals.
Sense ànim de ser catastrofistes, però amb la màxima voluntat de provocar una reacció evident en administracions i entitats, aquest mes el Consell Comarcal ha presentat les dades d’un estudi que ens alerta que la pobresa infantil es cronifica i que a la comarca hi ha famílies que, tot i treballar, no arriben a les rendes anuals del llindar de la pobresa.
De fet, un 20% de les famílies sol·licitants de beca menjador a la comarca el curs 2016-2017 no tenien cap ingrés. I tot i que la mitjana de les famílies sol·licitants de beques té una renda de 7.400 euros anuals -molt per sota del llindar de la pobresa de 13.070 euros anuals- només un 12% rep una beca del 100% per cobrir la totalitat del cost del menjador dels seus fills i filles.
Davant d’aquesta realitat, no podem quedar de braços creuats. El Consell d’Alcaldes i Alcaldesses va aprovar ara fa un any un paquet de mesures per combatre la pobresa i des de llavors hem estat treballant en aquesta línia: per la dignificació dels salaris, per la creació i consolidació de llocs de treball i, com no podia ser d’una altra manera, per la garantia d’unes condicions dignes de vida a la comarca, que garanteixin la suficiència alimentaria dels nens i nenes. L’aprovació d’un salari mínim comarcal de 1.070 euros al mes és una d’aquestes mesures. L’impuls a la indústria de forma conjunta des del Pacte per la Reindustrialització n’és una altra. I la lluita per una millor gestió de les beques de menjador n’és també una de priorità- ria.
Volem treballar de la mà del nou govern de la Generalitat per afrontar aquesta qüestió i per poder abordar possibles solucions a la pobresa infantil i a la manca de recursos per garantir la suficiència alimentària. És per això que hem sol·licitat al conseller d’Educació i al de Treball, Afers socials i Família poder trobar-nos ben aviat per presentar-los les preocupants dades de què disposem i fer-los les demandes que creiem més urgents.
D’una banda, demanem treure el requisit de risc social greu per poder obtenir un ajut de menjador del 100% i que si algú està per sota el llindar de la pobresa pugui rebre una beca del 100%. Actualment són els ajuntaments els qui acaben sufragant el cost de la beca a milers de famílies que no poden ni tan sols pagar la meitat del cost d’aquesta.
D’altra banda, veiem també prioritari buscar alternatives per als nens i nenes que arriben a l’ESO i que no poden demanar una beca de menjador perquè, a causa de la implementació de la jornada intensiva, s’han eliminat els menjadors als instituts. La jornada intensiva ha ocultat un problema de suficiència alimentària als instituts i per això hem hagut d’intentar innovar des del món local, amb propostes com el Dinem Junts que arribarà a 10 centres al setembre.
Ens congratulem que el nou govern de Pedro Sánchez hagi decidit crear l’alt comissionat per la lluita contra la pobresa infantil i des del primer moment ens posem a disposició de la comissionada María Luisa Carcedo per endegar les actuacions que siguin necessàries, teixir complicitats i buscar solucions.
Cal invertir en infància, perquè la pobresa infantil deixa cicatrius que no es poden arribar a curar mai.
* L’autor és president del Consell Comarcal del Vallès Occidental i alcalde de Castellar del Vallès @ignasicastellar
