Aquesta entitat comarcal compleix vint-i-cinc anys. Motiu de més per esbombar la bona notícia arreu i felicitar-nos-en tots plegats. L’equivalent d’aquestes sigles (Associació Vallès Amics de la Neurologia) palesa una immensa tasca de suport a un munt de vallesans afectats per alguna patologia relacionada amb aquest entorn. Alhora, els familiars que envolten els malalts també requereixen suport. Cal refermar la seva capacitat d’aguant, enfront d’una situació que els desborda. La trajectòria històrica l’arrelen sobretot en tres trets bàsics: estimació, discreció i constància.
Parlo d’entitat comarcal -no sols egarenca- perquè abasta un radi d’actuació prou ampli. A banda d’ésser present a Terrassa, també és a Sabadell, Rubí, Sant Cugat i Castellar. Dia rere dia, silentment i cíclica, a la nostra vila moltes persones passen per la seva seu, ubicada a la plaça de la Cultura. Més concretament, al centre cívic Avel·lí Estrenjer. Psicòlegs, logopedes i neuropsicòlegs intenten assolir petits miracles individuals en el camp del deteriorament cognitiu. Arribats ací, podem dir que es coneixen més de dos mil patologies neurològiques. Les més comunes són els ictus, la paràlisi cerebral, els tumors cerebrals, els traumatismes cranioencefàlics, l’esclerosi múltiple, l’esclerosi lateral amiotròfica, l’ELA, els diferents tipus de demència, el Parkinson, l’Alzheimer, la malaltia de Huntington, la migranya, la fibromiàlgia, el dolor neuropàtic, l’espina bífida, les malformacions cerebrals, l’epilèpsia, etcètera. Encara que aquests només puguin concretar-se a alentir un deteriorament, mantenir mínims disfuncionals, potenciar l’autoestima i ajudar a rehabilitar (mitjançant l’ajut de la fisioteràpia i altres tècniques).
Demà, amb motiu del quart de segle de vida, celebren un sopar de germanor, al marc incomparable del claustre del monestir de Sant Cugat. Un indret que realçarà la transcendència de l’acte€ Em sembla just remarcar molt especialment la dedicació desinteressada i, alhora, la tasca fantàstica que duen a terme un munt de voluntaris anònims. El seu compromís amb la tasca és més que encomiable. Els admiro i em plau donar a conèixer -des d’aquesta “trona” diària- tot el que fan. A tall de reconeixement, felicitació i encoratjament pel bé que irradien€ L’evangeli cristià de sant Mateu fa referència que convé que la mà esquerra no sàpiga el que fa la dreta. És evident que ho practiquen amb escreix.
