Amb tanta èpica, gesticulació i "perfomances", portem sis anys d’autèntica falta de govern efectiu, i gestió eficient. Quan comparo la rellevància de la gestió, de la bona gestió, d’un petit país com Suïssa, amb la del nostre petit país, Catalunya, les diferències són abismals. Allà, la bona administració, austera i eficient, és com el pa nostre de cada dia, i aquí és una mena d’excepció, no especialment rellevant, perquè els membres del govern estan més ocupats en la gesticulació que no pas en la gestió.
Per què dic això? Doncs, perquè els qui estem al peu del canó veiem passar els dies, els mesos i els anys, a l’espera de resolucions que en països, normals, quedarien resoltes en unes poques setmanes. Ningú sap els perjudicis causats pel procés independentista, a tots els nivells, però avui em vull referir als estrictament municipals. Als que afecten els alcaldes, en funció del càrrec que ostentem, en representació del poble que ens ha elegit.
I és que volem tanta i tanta autonomia per a la Generalitat que, fins i tot, ens vàrem llançar cap a la independència, sense més recursos que els dialèctics. En paraules de l’exconsellera d’Educació, fugida primer a Bèlgica i ara a Escòcia, "el govern jugava al pòquer i anava de farol". Doncs bé, amb tantes ànsies de llibertat, resulta que la Generalitat ha estat enormement centralista, a nivell de competències municipals. Per a tot i en tot, els ajuntaments depenen de la Generalitat i, com tothom pot imaginar, si la Generalitat s’atura, es desorganitza, o es posa a batallar en altres camps, els primers perjudicats són els ajuntaments.
Així, doncs, portem sis anys de semiparalització de tràmits, gestions i decisions, de manera que els danys causats són immensos, molts d’ells ja irreparables. Però si, a més de retardar més de mig any la formació de nou govern dediquen els primers dies o setmanes a noves gesticulacions, la represa administrativa s’allarga, de nou, i entra en els mesos d’estiu en què tot es torna a alentir, per no dir, parar.
Hi ha centenars d’expedients en tots els departaments, a l’espera de ser estudiats i resolts. Costa molt d’explicar a persones, entitats i empreses que peticions trameses mig any o un any enrere no tenen resposta efectiva ni resolució presa. O veure com arriben informes positius per un tema, i altres de negatius per la mateixa qüestió. No hi ha cap garantia de resolució d’expedients, en els terminis establerts. En absolut. Una de les feines habituals dels alcaldes és perseguir papers, o documents tramesos per les vies digitals, als serveis que tenen les competències. Cosa gens fàcil ni ràpida perquè qui tingui temps, quan hagi llegit aquest escrit, que entri en el web de la Generalitat i miri l’organigrama de cada departament. Aviat veurà el laberint de secretaries generals, direccions generals, subdireccions, organismes, serveis…, com per constatar la feina pendent de simplificació administrativa.
No es pot perdre més temps en gesticulacions perquè hem perdut un temps preciós, i el país no es pot permetre més retards. A nivell municipal s’han perdut la majoria de subvencions que concedia la Generalitat. Hi ha necessitats urgents, congelades per tants anys de dedicació a uns objectius impossibles. Es hora de menys gesticulació i més dedicació a la gestió ordinària, que pot semblar avorrida, però és la base perquè el país funcioni, a tots els nivells.
* L’autor és alcalde de Borredà
