La societat actual presenta ribets d’agnosticisme, escepticisme i ateisme. Crec que són actituds totalment respectables. N’atribueixo bona part de “culpa” -si es pot dir així- a dissonàncies en la vivència diària d’alguns dels que prediquen algun credo religiós. Seria el cas concret del catolicisme, culte predominant al nostre país. Conec persones, fins i tot, que s’havien manifestat molt religioses, i se n’han desencisat arran de fets vitals traumàtics. El propi sotrac de quelcom sobtat/dolorós no sempre ha trobat bons recolzaments al si de la comunitat. Llavors, han provat de recercar el que es coneix com a teràpies alternatives. Una d’elles seria el món del coaching. L’altra, carregar piles mitjançant tècniques properes a la filosofia budista.
A uns seixanta quilòmetres de la nostra contrada -per exemple- es troba el monestir budista del Garraf Sakya Tash Ling (a Olivella). No es tracta pas que els en vulgui fer propaganda. Malgrat tot, intento fer-ne una mena de síntesi. Per això, em sembla oportú fixar un miniresum a partir d’unes reflexions del Dalai Lama (el líder espiritual del Tibet): si parles, només repeteixes el que ja saps. Potser, si aprens a escoltar, aprendràs alguna cosa nova. Fuig de gent que vulgui compartir queixes, problemes, desastres i judicis aliens. Que tu no siguis el cubell d’aquesta brossa. En la vida, el principal propòsit és ajudar el proïsme. Quan no puguis, si més no evita fer-li cap mena de mal. Assimila la idea que els grans reptes comporten grans riscos. Mai ningú no et regalarà res a la babalà. Cal lluitar i no defallir. Ocupant el cap en temes positius, difícilment el cos emmalaltirà.
En principi, aquestes premisses ofereixen un contingut asèptic que no es pot qualificar de partidista o confessional. Aquest personatge manté un prestigi estès arreu. Sobretot des que li fou lliurat el guardó del Premi Nobel de la Pau (l’any 1989). El motiu principal s’arrelava en el seu ferm compromís amb els drets humans, la no-violència i la tolerància. Fa set anys, va renunciar a tots els càrrecs polítics que ostentava del govern tibetà a l’exili. Un gest que escenifica i referma la seva condició de “gurú” social, amb un prestigi fora de tot dubte. A hores d’ara, massa gent fa gala d’una condició neutra. Amb aquests flaixos, entenc que plantejo alternatives per qüestionar-s’ho.
