En clau de màrqueting, totes les empreses intenten obrir-se pas en base a logos i lemes impactants. En aquest sentit, recordo algun exemple associat a la ja "missing" CaixaTerrassa, on vaig passar la pràctica totalitat de la meva vida laboral. Concretament, considero que foren molt encertats "persones al servei de persones" i "estem sempre a punt". Vet ací que, aquest proppassat diumenge, ha reobert portes el canal que ve a ésser la resurrecció de Canal 9. Val a dir que aquest canal del País Valencià era un cau més del munt de nyaps, tripijocs i corrupteles associades a l’omnímode poder del PP.
Casualment -i entenc que de forma molt escaient- el primer informatiu de noves emissions regulars d’À Punt, la nova TV valenciana -després de quatre anys i mig de silenci-, ha endegat la seva singladura amb un "bona vesprada, diumenge deu de juny de 2018. Comença À Punt notícies migdia". Per suposat que brindo amb cava pels èxits, bona feina i continuïtat d’aquest nou mitjà de comunicació. No és tasca gens fàcil assolir un nivell òptim de qualitat i continguts en un entorn tan competitiu i enterbolit com l’actual…
…Si més no, des de la humilitat i l’esforç constant dels seus treballadors, sembla improbable repetir vells errors dels gestors anteriors. Tant en un mitjà escrit com audiovisual, l’objectiu és formar i informar. De forma plural i amb afany de servei als seus receptors.
Queden molt lluny les travetes, gelosies i males arts de mesos enrere. Fins a l’extrem de voler impedir -amb suposats arguments legals- que els valencians poguessin connectar-se (amb repetidors) a les emissions de TV3. En una època de mancances, si més no esdevenia una forma normal de mantenir viva la flama de la llengua catalana.
Resta molt de camí per recórrer. Amb petites passes, de mica en mica s’omple la pica. En aquest punt, lamento expressar que m’han semblat molt desafortunades les declaracions de la nova consellera de Cultura (Laura Borràs). Per molt que després hagi pretès desfer la patinada -al programa de "La nit a 8TV"- el mal ja està fet. Sempre hem d’ésser a punt de fer país, lluitar per la llengua i tendir ponts de diàleg i entesa entre pobles. I, si els qui ens han de manar no en saben o no en volen saber -tant ací com allà-, que pleguin!
