Els dies 9 i 11 del proper mes de novembre l’escenari del Teatre Principal de Terrassa serà testimoni de la representació de l’òpera "Aïda". Es tracta de l’òpera més famosa de Verdi. Els Amics de l’Òpera i la Sarsuela de Terrassa, any rere any, consoliden, amb grans esforços, la producció d’un gran muntatge de la mà del gran promotor de l’òpera Manuel García. L’Ateneu Terrassenc va ser testimoni de la roda de premsa-presentació del gran projecte operístic.
De tot el repertori operístic, "Aïda" és la més popular, és la més coneguda i la més espectacular. La posada en escena comptarà amb 300 artistes sumant els seus esforços. L’òpera està construïda a partir d’un llibret d’Antonio Ghislanzoni, que al seu torn es basa en un elaborat llibret de Camille du Locle que al seu torn es basa en un drama d’Auguste Mariette en aquest joc de caixes xineses el mateix Guiseppe Verdi va posar el seu accent personal, per exemple el text de la part final de l’òpera és del propi Verdi, que li agradava intervenir en totes les parts de la producció operística, un altre exemple és la divisió en dues parts de l’escena final, la part on està Amneris amb les sacerdotesses i la part inferior, la de la tomba on acaben expirant Radamés i Aïda, que és una idea arquitectònica, però d’una posada en escena realment plàstica. Recordem que Auguste Mariette juntament amb Champollion va inventar l’egiptologia, la passió per l’Egipte dels faraons.
En aquesta producció trobarem el cor de l’AOIST, la Coral Nova Ègara i la Coral de Matadepera (un total de 120 coristes en escena), acompanyats al fossat per l’Orquestra Simfònica Terrassa 48 i la Banda de Terrassa, dirigits pel mestre Joan Manau Valor. En aquest món de faraons i món mític de llegenda té la seva importància la intervenció del Ballet de Matadepera Centre Enteactes (EA) i l’Escola de Circ de Terrassa (Tub d’Assaig).
Verdi va començar a treballar el 1870 en aquesta òpera a la seva casa de Gènova i va acabar un any després, amb l’orquestració i tot, va ser un treball vertiginós i amb un nivell d’inspiració total. L’òpera es va estrenar al Caire el desembre de 1871. Els decorats es van construir a París, en el cas de la nostra "Aïda", els decorats han estat a càrrec de Rafatò Teatre. A Europa l’òpera es va estrenar a l’Scala de Milà i va ser un èxit brutal. Com esperem que sigui aquesta posada en escena de Montse Miralles que té davant seu tot un repte artístic perquè aquesta òpera és una de les obres més complexes: amb els seus ballets, amb el cor dividit en diversos personatges que s’enfronten, amb el seu tema de tipus històric i arqueològic, amb marxes cerimonials i amb grans escenes de molts aparells. Tot en una concepció absolutament unitària que no hauria estat possible sense els seus impulsors: el Servei de Cultura de l’Ajuntament de Terrassa, patrocinadors i col·laboradors com l’AOIST i el CAET. I tot el repartiment encapçalat per la Michel Francis Cook i Ezequiel Casamada. Sens dubte, el lector d’aquest article faria bé de reservar l’entrada per a una "Aïda" que barreja l’intimisme dels diàlegs i l’espectacularitat del final del primer acte i el segon. Un contrast genial entre el deure (el pare, la llei) i el desig (la força d’una dona davant de l’home que estima, essència mateixa de la tragèdia clàssica). Ningú s’ho hauria de perdre.
