De fer homilies, la nostra classe política en sap un pou. Davant d’un micròfon es transformen. Remenen un vocabulari rebuscat i alhora regirat. No puc entendre què hi troben els diferents mitjans de comunicació per convidar-los, dia sí i dia també. Trobo que els encanta enfarfegar-nos amb la seva retòrica. Ens tracten de babaus.
Dic això el dia que commemorem el cinquantenari de l’assassinat d’en Robert Kennedy. En plena flor de la vida, amb només 42 anys, el van treure de circulació… perquè molestava. Seva, justament, era una frase a partir de la qual he titulat la columna: "El futur no és pas un regal, sinó una conquesta". Contràriament, ací, la dreta més carrinclona i recalcitrant empra ampul·lositat casposa. Emplena els seus mítings amb frases com ara "anem a conquerir el futur", buides de tot sentit i contingut… No era evidentment el cas d’en Bob, que liderava l’esperit i el llegat del seu germà John (també liquidat, com ell, uns quatre anys i mig abans). Una autèntica defensa dels drets civils, en tota la seva fondària…
Tant a EUA com a Espanya, el temps costa de passar. Mig segle després, allí s’han topat amb un president polèmic/trampós. Ací, tinc tota la percepció que encara és viu l’alè del dictador… No endebades, sense anar més lluny, és paper mullat la llei de memòria històrica.
Vivim en moments convulsos. L’encaix català dins el trencaclosques de "la pell de brau" em sembla summament enrevessat. És clar, però, que tampoc no sabem trobar líders de màxim nivell en cap dels dos bàndols… Si més no, des de la perspectiva que l’assignatura del diàleg no se sap o no es vol conjugar. Fa tot l’efecte que som en una mena de partida d’escacs, on l’enroc esdevé la tàctica predominant. Mentrestant, les atencions socials prioritàries passen a segon terme. Primen postures egocèntriques. Així, em sembla ben oportú recordar la figura de n’RFK. Cal no perdre de vista que, només dos mesos abans del magnicidi, els ianquis es veieren colpejats amb la desaparició d’en Luther King. En contraposar aquella situació amb la nostra, els reptes no demanen sang. Només seny, rauxa i criteri.
