Falten pocs minuts per a dos quarts de deu del matí i a l’aparcament de terra del pavelló Salvador Boada d’Olesa de Montserrat comencen a arribar els primers excursionistes. Tot i ser diumenge, han matinat. Alguns d’ells han convençut una part de la família perquè els acompanyin. D’altres vénen sols (saben que al grup ja trobaran amb qui compartir xerrada, bo i avançant per camins de bosc). Fins i tot n’hi ha que hi han arribat amb el gos que, ja ben despert i mogut, sembla llest per iniciar la marxa.
La caminada d’aquest matí presumiblement assolellat (l’astre rei, a aquesta hora, tot just despunta tímid) serà d’uns dotze quilòmetres. Comença a la part nord del municipi i recorrerà diverses fonts d’Olesa (la del Sant Valentí, del Gavatxó, de la Pastora, del Mateu). També passarà pel coll de les Espases, des d’on s’observa una de les millors vistes olesanes de la muntanya de Montserrat. La caminada està organitzada per l’Ajuntament i al capdavant hi ha un guia jove, però expert, en Joan Soler.
“A mi, que sóc de cap a Lleida, però fa cinc anys que visc a Olesa, acudir a aquestes caminades guiades pel Joan m’ha servit per conèixer aquest entorn; que, per cert, no tenia ni idea que fos tan bonic”, assenyala l’Anna Carrera (acompanyada pel seu gos) amb un marcat accent de ponent.
La caminada d’aquest diumenge al matí a Olesa (de diumenge passat) és només una de les moltes que entitats excursionistes, o ajuntaments, organitzen a Terrassa i els municipis del voltant. Pas a pas, amb la motxilla a l’esquena, uns enèrgetics fruits secs a les butxaques i l’ampolla d’aigua sempre a punt, les caminades en grup esdevenen una via per imbuir-nos en la natura, conèixer patrimoni, fer amics, salut i, sobretot, escampar la boira dels estressos associats a la ciutat.
Populars i solidàries
Gairebé set de cada deu espanyols diuen que passegen o caminen amb la intenció de mantenir la forma física. Si més no, així ho recollia el darrer informe sobre “L’esport a Catalunya. 10 anys de l’Observatori Català de l’Esport, 2006-2016”, l’últim sobre la matèria publicat per la Generalitat.
“Cada vegada hi ha més persones a les quals agrada fer senderisme com una manera de practicar esport a la natura, allunyant-se així dels gimnasos, i buscant l’entorn que Terrassa ofereix, per exemple, amb l’Anella Verda”, apunta l’Eduard Peremateu, director tècnic del Centre Excursionista de Terrassa (CET).
El cert és que les caminades populars formen avui part de l’agenda d’esdeviments ben diversos a Terrassa i rodalies, des de festes majors de barri fins a iniciatives solidàries en què el preu que es paga per apuntar-se a la caminada va destinat a un fi benèfic. Entitats del tipus Excursionistes.cat, Amics del Camí de Sant Jaume de Terrassa, la Unió Excursionista de Matadepera o el mateix Centre Excursionista de Terrassa programen, amb periodicitat, caminades populars i, sobretot, sortides de senderisme.
Només aquest cap de setmana hi ha dues caminades populars previstes a la nostra ciutat i els seus voltants. Una d’elles, la d’avui, està emmarcada en la 27a Setmana del Medi Ambient, una iniciativa impulsada per l’Ajuntament de Terrassa. De la caminada, se n’ocupen Excursionistes.cat i Amics del Camí de Sant Jaume de Terrassa. Tindrà entre deu i dotze quilòmetres i recorrerà el tram de les Fonts de Terrassa a Ullastrell, seguint el Camí de Sant Jaume per Catalunya.
L’altra caminada, organitzada en aquest cas pel CET, té una finalitat solidària, donat que la recaptació que s’aconsegueixi anirà a benefici de l’ONG Oberts al Món. Aquesta destinarà els diners a projectes solidaris de caire educatiu al departament del Quiché, a Guatemala.
La sisena edició d’aquesta caminada se celebrarà demà, diumenge, i recorrerà diferents paratges naturals de Viladecavalls. Els participants podran triar entre un itinerari de nou quilòmetres; un altre, de quinze, i un tercer, pensat per a nens inclosos, de quatre.
Molta organització
No és gens fàcil posar a punt una caminada d’aquest tipus. En el cas de la marxa solidària per Guatemala, el CET va començar a fer les primeres passes organitzatives ara farà uns cinc mesos.
“A l’hora de determinar quin serà l’itinerari concret d’una caminada, normalment parlem amb alguna persona que sigui una bona coneixedora de la zona”, comenta l’Eduard Peremateu, director tècnic del CET.
“Amb aquesta persona busquem punts del possible recorregut que siguin atractius, d’interès, com un arbre mil·lenari, una església romànica, un dolmen… I llavors els intentem enllaçar d’alguna manera”, afegeix.
Establir uns protocols de seguretat i evacuació per si hi hagués un accident resulta un altre dels treballs indispensables per als organitzadors. I alhora és un aspecte que acaba determinant la ruta finalment escollida. Demanar permís als propietaris de les finques privades per on passaran els passejants i fer el recorregut uns dies abans per tal de marcar l’itinerari són altres tasques ineludibles. Sense oblidar la provisió dels punts d’habituallament, indispensables a fi de parar i seguir la marxa a un bon ritme.
Per tal de cobrir totes aquestes necessitats, a la caminada solidària de demà, diumenge, a Viladecavalls hi col·laboren una quarantena de voluntaris. Uns quants d’ells conformen l’equip “escombra”, que s’encarrega de netejar els indrets que han trepitjat els participants perquè al bosc no quedi cap resta indesitjable.
Al Centre Excursionista de Terrassa organitzen un parell de caminades populars l’any (una és la de demà a Viladecavalls). L’entitat, però, compta amb una activa secció de senderisme, entès aquest com la pràctica esportiva que consisteix a recórrer camins de gran recorregut. “El senderisme està orientat a persones que busquen elevar el nivell de les caminades pel que fa a la dificultat o el nombre de quilòmetres a fer; una caminada és més un esdeveniment social que intenta establir una relació entre l’activitat física i la promoció del territori”, considera Peremateu.
L’esquer patrimonial
Fer conèixer als participants punts atractius de l’entorn (naturals, històrics, artístics… culturals, en general) és un dels objectius de moltes caminades. Fins i tot la via en qüestió que es transita pot esdevenir per si mateixa el gran reclam de l’excursió al bosc. En aquest sentit, a la nostra ciutat destaca l’entitat Amics del Camí de Sant Jaume de Terrassa.
Creada l’any 2006, l’associació organitza sortides mensuals “per recórrer tots els camins de Sant Jaume que hi ha a Catalunya”, explica l’Andreu Alcaraz, el seu president. “Ara estem fent per etapes el ‘Camí del Segre’ –indica. Vam començar a Llívia i ja passem per Balaguer.” Les caminades, les organitzen el tercer diumenge de cada mes i hi solen concórrer una cinquantena de persones, “sobretot de 50 anys cap amunt”, diu; tot i que, en qüestió de caminar, el tipus de públic és d’allò més variat.
L’Andreu Alcaraz opina que “un dels components més gratificants de sortir a caminar és que convius amb persones que tenen les mateixes inquietuds que tu, i sobretot que acostumen a ser uns grans entusiastes de la natura”.
De vegades, la trobada acaba amb un bon dinar. Com el que va fer dimecres passat el grup de veterans d’Excursionistes.cat, una de les entitats egarenques més actives pel que fa a l’organització de caminades.
En Josep Alemany, de 76 anys, recuperava forces després d’haver recorregut dotze quilòmetres seguint la llera del riu Ripoll, al terme municipal de Castellar del Vallès, al límit amb Sant Llorenç Savall. “Hem tingut algun contratemps, perquè, com que havia plogut, el cabal del riu ha augmentat i en alguns punts hem hagut de fer més volta del previst”, deia en acabar la ruta.
En Josep explica que el grup de veterans d’Excursionistes.cat (l’entitat té altres vocalies –de cultura, història, muntanya, senders…–) és bastant homogeni. “Acabes fent pinya, perquè més o menys sempre hi anem els mateixos, a les caminades”, conta.
Un dels responsables de la vocalia de veterans d’Excursionistes.cat és en Joan Miquel Aznal, que explica que a l’excursió pel riu Ripoll hi han anat unes trenta persones.
Moltes de les sortides que duu a terme l’entitat es desenvolupen durant tot el dia, matí i tarda; encara que n’hi ha d’altres, com la del riu Ripoll de dimecres, que va ser només de matí.
Al grup de veterans, la majoria dels participants a les caminades són de Terrassa. Perquè, encara que passem la majoria del nostre temps trepitjant les voreres, ben a prop de Terrassa, o dins mateix del seu terme municipal, existeixen molts camins de bosc que esperen per ser transitats. Esdevindran un reconfortant parèntesi de pau.
