Cada dia, després de la feina, són molts els esportistes aficionats que encara els queden ganes de practicar la seva disciplina preferida, el pàdel. Des de fa uns anys, aquest esport s’ha posat molt de moda, en bona mesura, pel component social.
I és que un partit de pàdel el solen jugar quatre persones, de manera que és un entreteniment, en ser grupal, d’allò més apte per compartir amb amics i companys de feina.
A banda, no cal un gran desplegament de mitjans per començar a jugar al pàdel. N’hi ha prou amb una pala, unes sabatilles esportives adequades, una pista, dos rivals… i tenir un company d’equip.
El “germà petit del tenis” ha adquirit una gran entitat pròpia i els torneigs de pàdel s’han convertit en un alicient ben habitual per als qui en practiquen.
Pel que fa a les instal·lacions, de pàdel en trobem dues modalitat, l’indoor, que es disputa en un recinte tancat; i l’outdoor, és a dir, a l’aire lliure. Sempre, però, la pista està delimitada per quatre parets. Aquestes també intervenen en el partit, donat que, quan hi rebota la pilota, els jugadors poden tractar de retornar-la a l’altra banda de la xarxa. La pista en si es un rectangle que té unes mides estàndards de 10 metres d’ample per 20 de llarg. El seu terra és de formigó porós i ciment, gespa sintètica o bé moqueta.
