Fa quinze dies, l’alcalde de Terrassa, el senyor Alfredo Vega, va fer una conferència titulada "Terrassa. Visió de ciutat, diàleg de futur". Es tractava de fer conèixer la seva visió sobre el futur de la ciutat, i aquest diari se n’ha fet ressò tant informatiu com a les pàgines d’opinió. Per raons diverses, he preferit esperar uns dies per parlar-ne. Però el senyor alcalde proposava un diàleg obert a tothom, i m’ha semblat que, des d’aquest modest espai, em tocava fer-hi algunes observacions.
El primer que cal dir és que qualsevol exercici destinat a pensar la ciutat i el seu futur mereix la felicitació més entusiasta. Crec que Terrassa, des del punt de vista del seu projecte polític global, ha avançat fent ziga-zagues, amb alts i baixos, a vegades amb horitzons clars i en altres dramàticament confusos. La darrera crisi econòmica va posar en evidència que Terrassa, els anys anteriors, havia avançat a cavall d’una bombolla perillosíssima que va acabar esclatant, aprofitant-ne uns beneficis tan fàcils com fugaços i sense capacitat de controlar les greus conseqüències que se’n van derivar.
També és cert que, en els pitjors anys de la crisi, el nostre govern municipal es va dedicar a posar pegats per tapar forats amb una notable eficàcia, de manera diligent, però sense capacitat ni recursos -materials, polítics i estratègics- per imaginar cap futur mínimament creïble. I els resultats de les darreres eleccions van ser més l’expressió del passat de què se sortia que no pas de cap projecte de futur il·lusionant. Ara, doncs, és l’hora -com fa Vega- de tornar-se a arremangar. Gràcies i enhorabona.
Tanmateix, des del meu punt de vista, el discurs d’Alfredo Vega es mou en un pla excessivament vague i dispers. Les cinc "potencialitats" que l’alcalde creu que han de guiar el nostre futur -ciutat digital, social, pròspera, sostenible i metropolitana- o bé són vagues, o són òbvies o són confuses. Que Terrassa hagi de ser una ciutat digital -millor haver-ne dit una smart city- em sembla propi d’un eslògan d’una consultoria dedicada a crear una imatge de ciutat innovadora. Que hagi de ser social, pròspera i sostenible és situar-se en el pla d’allò que s’espera de qualsevol governant. I que hagi de ser metropolitana, o ja n’és, de fet, o simplement es tracta d’una proposta de pertinença administrativa o encara pitjor: fa l’efecte que l’alcalde passa del nivell local al metropolità i l’europeu simplement per esquivar dir res de la pertinença a Catalunya i del paper que podria i hi hauria de fer Terrassa com a tercera ciutat del país.
D’altra banda, l’horitzó que dibuixa l’alcalde Vega sembla que només depèn d’un voluntarisme que es podria qualificar, si no d’ingenu, de ben intencionat i prou. Parlar de política, tal com ho veig, vol dir parlar dels riscos, dels adversaris, de la competència, dels còmplices i d’on es traurà la força. Certament, la política es fa, també, amb diàleg. Però l’apel·lació al diàleg no pot ser una crida feta a la defensiva.
Un diàleg polític realista és el que es fa tenint en compte les relacions entre poders -polítics, econòmics, veïnals, associatius…- o la contraposició d’interessos, i no amb una crida al bon rotllo.
Tenia un bon amic que deia que, si quan parles ningú no s’enfada, és que no has dit res. No seria tan dur en aquesta ocasió però, certament, la conferència d’Alfredo Vega segur que no va fer enfadar ningú.
