El món digital i robotitzat permet resoldre els problemes de la humanitat, quan els gestors i els que ostenten el poder s’ho proposen seriosament. La innovació redueix costos i ajuda a resoldre problemes i paradigmes sobre els recursos disponibles. Quan llegim que el sol irradia 5.000 milions de vegades més energia de la que es necessita pel consum humà, ens sorprenem com encara som tan dependents dels combustibles fòssils en l’activitat industrial i domèstica. Si la tecnologia és la que ha de capturar aquest sobrant d’energia solar i distribuir-la eficaçment, i la tecnologia està disponible, que falla? Clarament la falta de propòsit seriós en la seva aplicació.
Els canvis accelerats de la tecnologia estan molt desalineats amb la manca d’acció i interès per propiciar canvis estructurals dels que ostenten el poder a la societat. Des del poder sovint es prioritzen els interessos privats de les elits minoritàries adormides, assegudes en les seves butaques d’or, dedicades a frenar qualsevulla possibilitat de perdre cap quota del seu poder. Però la transparència i la rapidesa en desmuntar privilegis, avança a passos molt ràpids. Arreu. Per les xarxes socials i les comunicacions digitals però també en actes socials i formatius. Escoltàvem en la trobada anual més important de fabricants d’aliments recentment a Barcelona, com el científic Miguel Angel Martinez González deia que es menja massa carn vermella i processada, i que sense ser vegetarià, hi ha evidència científica per assegurar que a mesura que s’augmenta el percentatge de proteïnes vegetals sobre les animals, es redueix brutalment la mortalitat cardiovascular i per càncer. "La dieta mediterrània, sobretot el consum d’oli d’oliva verge extra, fruita seca, fruites, verdures i llegums, és la millor opció. Després, millor menjar peix que carn i, aquesta, preferentment d’au o conill. També convé reduir el consum de sucre i sal, i portar una vida menys sedentària. Usar més les escales i menys l’ascensor." Alguns fabricants de patates fregides i de begudes ensucrades semblaven amagar-se sota les seves butaques. Al món, hem passat de 120 milions de persones adultes amb problemes d’obesitat a 1980, a 603 milions l’any 2015 i amb una predicció que si es continua l’actual tendència en el 2030 el 58% de la població en patirà. De la manca de recursos alimentaris es passa al problema de l’abundància i no se sap gestionar.
A l’Índia hi ha 300 milions de telèfons mòbils i en 5 anys n’hi haurà 800. Les tecnologies disruptives són aquelles que canvien el paradigma i de cop i volta fan vella i sense retor la situació anterior. Hi ha molts que ho intenten i les possibilitats d’acostar les micro necessitats a les micro solucions són infinites, com explicava l’emprenedor Prashal de Fruitfal que ha creat a l’Índia una plataforma digital per acostar petits proveïdors de fruita als petits consumidors en una xarxa de consum compartit.
Les possibilitats que ofereixen les apps dels mòbils sovint són disruptives. Algú compra la guia CAMPSA de carreteres? Els joves milenials que no miren la tele no poden entendre les interrupcions de la publicitat: ells miren continguts multimèdia sense publicitat. Les coses passen de forma accelerada i la quantitat d’informació disponible ens obliga a gestionar el nostre temps i les nostres capacitats de fer coses, de forma diferent. Fa 20 anys el telèfon mòbil començava i només en fa 10 el telèfon intel·ligent amb l’aparició del Iphone el setembre de 2007. L’aplicació dels descobriments i desenvolupaments nous cada vegada ràpida i ens fa viure amb més tensió. "La por sense perill", és la por al canvi imprevisible per la seva profunditat i rapidesa. La por a quedar sense feina o la disminució en termes absoluts dels salaris percebuts en les posicions més joves o menys qualificades en les empreses, és present a moltes capes socials.
La tecnologia corregeix desigualtats si hi ha voluntat política i consens social en la seva aplicació i es reparteix l’augment de la riquesa que proporciona de forma justa i equitativa. Una renda mínima universal? Una jubilació garantida? Aquest és el debat!
*L’autor és economista i profesor UAB
gabriel izard@uab.cat
