Aquest any, convinc que l’hivern i la primavera s’han fet llargs i feixucs. Ha fet fred a dojo. Alhora, ha plogut força. El propi president Rajoy -avui, contra les cordes per culpa d’una moció de censura- sembla que se’n foti. Fa no massa mesos, va perjurar que el preu de la llum s’abaixaria força si es produïa aquesta circumstància. Ja s’ha vist com ens pren el pèl. Sort que arribem al famós -en castellà- “cuarenta de mayo”. En català, l’equivalent seria “fins al deu de juny no et llevis roba ni et descordis el puny”.
El cert és que “al juny, el fred s’esmuny”. També, “al juny, l’estiu no és lluny”. Encara més, “al maig, com vaig. Al juny, com vull… I, al juliol, tot al vol”. Contra les enganyifes habituals de la classe política, “el sol de juny estalvia llum”. Sort n’hi ha!
Hi ha un fet que em fa pensar molt quan arriba el bon temps: el passotisme de molta gent. No agafen mai un llibre. Malgrat tenir un munt de temps de lleure, mai no fan per moure un sol dit en favor de ningú. O, potser sí, tan sols es contemplen el seu propi melic. Conjuguen la filosofia del “yo-me-mi”. Ni saben ni volen saber què és el voluntariat. Ací, els suggereixo de cor que facin un tomb pel “punt del voluntariat”, al porxo de l’Ajuntament. D’ofertes per encabir-s’hi, en trobaran per triar i remenar. Adaptables a tots els horaris i possibilitats. Esmerçar alguna hora en temes de solidaritat atorga satisfacció, augmenta el sentit de pertinença al grup i referma/arrela el sentiment que es fa país. Això li ho he referit -algun cop- a gent que ocupa càrrecs de responsabilitat. Tant a nivell polític com empresarial o associatiu.
Els mesos del calendari van caient implacablement. No pot ésser que cada dia tingui el mateix color que l’anterior. Cal omplir el sac de la pròpia experiència amb històries que valguin la pena. La rutina del “qui dia passa any empeny” no deixa d’ésser cap altra cosa que avorriment i manca de perspectiva. En aquest punt, no demano pas esforços imbuïts necessàriament de rerafons religiós. Tampoc no és condició “sine qua non”. La religió pot ajudar, en molts moments. Però també pot esdevenir una cotilla negativa. Acabo, doncs, amb un refrany més: “Al juny, la falç al puny”. Metafòricament, rauxa!
