La tasca d´educar és per l´eternitat”. Quin aforisme més bell i cert: la tasca educativa mira cap al futur de la societat en el seu conjunt amb l´objectiu que es progressi individualment i col·lectiva. És per això que l´escola és una institució que la societat ha de protegir i cal vetllar per garantir que ningú en faci un ús partidista i interessat.
L´Escola Catalana és un bé comú que té uns orígens molt arrelats en les noves formes educatives de finals del segle XIX i principis del XX (John Dewey, Maria Montessori i fins i tot l´Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia poden considerar-se´n precedents) i especialment en l´Escola de la 2a República i en els projectes sorgits a finals del franquisme, amb la recuperació del català com a llengua vehicular. Amb la seva institucionalització, gràcies a l´adquisició de la competència administrativa per part de la Generalitat a principis dels anys 80, l´Escola Catalana es converteix en un model d´èxit tant acadèmic com integrador, un espai de convivència on la diversitat lingüística i social han anat enriquint la comunitat educativa. Fins ara.
I diem que fins ara ha estat així perquè des de l´octubre del 2017, algunes associacions i grups polítics estant burxant i tensionant el sistema educatiu català amb un únic objectiu: intentar dividir la societat catalana a base de mentides i d´un fals i inexistent malestar en el marc de la convivència educativa. Se sap que l´Escola Catalana és un dels pilars fonamentals del desenvolupament democràtic i social a Catalunya, per això se l´ataca i s´intenta afeblir-la per poder ensorrar-la.
Aquestes associacions i grups polítics faciliten delacions anònimes en comptes d´instar a les famílies a parlar amb els centres educatius i resoldre les queixes, manipulen i utilitzen els mitjans de comunicació i les xarxes socials per fer ressò de falses i burdes denúncies en lloc de respectar la llibertat d´expressió, judicialitzen falsos casos d´adoctrinament i odi per atemorir els equips docents en contra de l´autonomia dels centres.
Fa tres setmanes el Ministerio de Educación va instar el Departament d´Ensenyament a dirimir responsabilitats a partir d´un llistat de suposades denúncies. El cas de l´Institut Montserrat Roig i de la majoria dels centres del llistat és, tal com va dir el Síndic de Greuges fa uns dies, una persecució ideològica de l´Estat basada en retalls de premsa.
Tenim molt clar des de la Comunitat Educativa de Terrassa, plataforma educativa formada per sindicats de professors i d´estudiants, associacions educatives, AMPAs i particulars, quins són els problemes que té l´educació a la nostra ciutat. La problemàtica de Terrassa no té relació amb l´adoctrinament, sinó amb el fet de ser la ciutat amb més segregació escolar de tot Catalunya, de tenir uns centres amb unes ràtios massa altes, de patir des de fa molts anys una mala planificació escolar que ha suposat aquest curs escolar obrir tres grups més a primer d´ESO, un justament al Montserrat Roig, i de la inacció i falta de lideratge del consistori en el transcurs dels tres primers anys d´aquest govern municipal.
Per tot plegat, des de la Comunitat Educativa de Terrassa ens solidaritzem plenament amb el professorat de l´Institut Montserrat Roig i ens afegim a les mostres de suport que ha rebut el col·lectiu tant per part dels partits polítics com de la societat civil que defensa l´Escola Catalana.
Ho direm tantes vegades com calgui: L´escola catalana no es toca.
