No és gens fàcil -i menys en ple segle XXI- mantenir un cor musical. Els costums socials ens fan tornar aïllats i introvertits. De fet no deixa d’ésser un contrasentit quan ens prediquen la tesi que som a la societat de la comunicació, amb el boom les noves tecnologies. Fet aquest preàmbul, em plau molt poder parlar que l’orfeó Joventut Terrassenca -amb seu al que tots coneixem per Coro Vell, al carrer de Sant Marian- està de festa. Commemora el seu cinquantenari. Fa dies, amb motiu d’aquesta efemèride, presentava el seu concert especial. Ho feia a l’auditori municipal, amb un programa molt atractiu. Saber combinar -entre d’altres- un parell de peces del “West Side Story” amb altres dues de “The sound of music”, tres del musical “Les misérables”, “The Moon River”, l'”Hallelujah” (d’en Leonard Cohen), “La vida es bella” (d’en Nicola Piovani) i el “New York” (de John Kander) feia patxoca. Alhora, diu molt -i molt bé- en favor d’ells. Sota la direcció musical de na Lucia Bére?ová, podem dir que travessa una etapa ben reeixida i consolidada. Per molts anys!
Aquest cap de setmana fan un dinar de germanor. Un signe més de cohesió i enfortiment per bastir les arrels d’un futur que miren amb total optimisme. Val la pena remarcar el compromís de la ciutat de Terrassa i la seva contrada amb la música -en general- i els cors de cantaires, en particular. Per altra banda, tanmateix, el pes i valor de la música com a eina de motivació i educació són inqüestionables… Convido cada lector a deixar-se captivar/encisar per aquest art. Els fruits que se’n deriven són fantàstics i es gaudeixen íntimament. A canvi d’un petit esforç, no té preu el regal que se’n rep.
Fa aproximadament un parell d’anys, festejava el seu cinquantenari el Cor Montserrat. Avui, qui fa el mateix és el Cor del Coro vell. Un nou motiu de joia i encís per felicitar-nos que la seva embranzida els hagi permès arribar a aquesta fita. Són més que paraules majors. És feixuc mantenir viva la flama d’un estol de cantaires. De la mà de la música, una eina perfecta, es conreen molts altres valors. El recurs (típic i tòpic) de molta gent que no canta al·legant que no té temps per encabir-se en un cor fa figa per tot arreu. Tant de bo que una fita com aquesta remogui consciències i capgiri voluntats!