Cada any, la darrera setmana del mes de gener em ve de gust escriure sobre els salesians. Ho faig amb motiu de les festes de sant Francesc de Sales i sant Joan Bosco (situades als dies vint-i-quatre i trenta-u, respectivament). Ells saben quant i com me’ls estimo. Porto el seu ADN a la meva sang. Mai no podré oblidar tot el que he rebut d’ells al llarg de la vida, des de ben petit. D’alguna manera, és la forma de pagar el que considero que els “dec”. No trobo altra forma.
Fa cinc dies, però, em vaig trobar amb el pare Teodoro López, pels camins del centre. Molta gent el coneix perquè ajuda -com a vicari- a les esglésies de Sant Pere. Ens vàrem saludar cordialment i em comentà que, aquell dia, la comunitat de salesians i la de salesianes es trobaven per compartir un dinar de germanor. Celebraven precisament la festa de la fundadora de la branca femenina (santa Maria Mazzarello, la diada de la qual s’escau el tretze d’aquest mes). En aquell just moment, vaig decidir “parir” aquesta columna.
Just una setmana abans (el dia sis), coincidia la de sant Domènec Sàvio, que dóna nom al col·legi de la nostra vila. Un alumne de Dom Bosco a l’oratori “Sant Francesc de Sales” que es proposà ésser sant i va morir molt jove: tres setmanes abans de complir 15 anys, essent un dels sants no màrtirs més joves del catolicisme.
La tercera peça d’aquesta espècie de “trèvol” perfecte la configura la Verge, dessota l’advocació de Maria-Auxiliadora. És la gran patrona de tota la família salesiana, per desig exprés de Dom Bosco. I -ves per on !- també se celebra aquest mes (el dia vint-i-quatre)… Motiu, doncs, per fer-ho conèixer i ampliar el ventall de la vivència salesiana a una altra època de l’any. Fidel al costum d’adagis, “una flor no fa maig, ni una gota fa raig”. Vull dir que alguns ho consideraran una ximpleria o minúcia. Per a mi, però, té un sentit i una fondària fora de tot dubte. Quan escric, sempre hi poso passió. En aquesta ocasió, a més, molt de cor. Sovint, passem per alt reconèixer -en justa mesura- la tasca discreta de gent que ho fa rebé. Avui, ací i de fa seixanta-un anys.
