L’objectiu dels mass-media -si més no, hauria d’ésser-ho- és formar i informar. El problema és que massa gent s’està bevent l’enteniment. No pot ésser que el percentatge més alt de continguts sigui "caca de la barata". Sento expressar-me així, quan veig tant percentatge de dedicació a temes del cor (el casament del príncep Harry), la pròpia tabarra del procés independentista i l’article 155, la pseudopolítica (en aquest pot situo el xalet del de "Pablemos"), música de mala qualitat (el festival d’Eurovisió, Operacions "Triunfo o la Voz"), futbol (Champions, la Lliga del Barça o el mundial de Rússia) "and so on". M’ho deixen apamat per tal de convertir-me en més antitelevisiu.
Abans, el problema de la gent que en diríem "pública" eren les hemeroteques. Avui, amb la digitalització i les noves tecnologies, han estat suplantades pel Youtube. Per això, gairebé em veig amb cor de poder situar al mateix sac la incoherència d’un xalet a Galapagar i l’incompliment d’un orgue nou per a la catedral del Sant Esperit (el 22 de desembre de 2010). D’igual manera que em rebenten tant les actituds d’en Torra, Rajoy, Millo, Sánchez i Rivera com la desfilada aèria de la Patrulla Àguila i Unitat de Paracaigudistes de l’exèrcit espanyol (en el marc dels propers Jocs del Mediterrani, a Tarragona). També considero les seqüeles de la sentència judicial del cas de "la Manada" contrastant-ho amb l’eternització i deixadesa temporal de casos com els de Jordi Pujol o l’Iñaki Urdangarín. En lloc de tenir dret a escoltar música de qualitat, pretenen que ens empassem porqueria. La pròpia fusió de cadenes audiovisuals empitjora paulatinament el panorama: més "tele-escombraria" i major uniformitat dels periodistes envers els propietaris dels grups. Quina pena que "s’agenollin"!
No em resigno a la tristor de deixar anar una mena de lletania… en forma de dir "alabat sigui Déu… i què hi farem". Oi que tant TVE com els organismes depenents de la CCMA es nodreixen dels pressupostos generals estatal i autonòmic ? Essent així, vol dir que jo també pago. Per tant, tinc tot el dret del món a exigir qualitat. En aquesta línia, sempre m’hi trobaran. Amb estil punyent i de youtuber. "Donde las dan, las toman". Heus ací la traducció del títol.
