Estem d’aniversari. Fa justament cinc anys que el BBVA s’adjudicà Unnim. Recordo que les autoritats econòmiques del país l’havien qualificat de “fusió modèlica”. Després, ja vam veure com van “liquidar” el pastís per un euro. D’aleshores ençà, poca cosa va. Certifico que -a nivell financer, social o polític- les coses van bastant pitjor. A diferència del bon vi, en aquest cas no podem establir la mateixa comparança. Per tant, no hi ha res a celebrar. Tinc la percepció que, malgrat haver triat un títol agre i farcit de cinisme sorneguer, dissortadament no sóc gaire allunyat de la realitat. Tot sembla indicar que allò que se’n diu “funcionar” es pot posar bastant en dubte. Ja hi haurà ocasió d’ampliar l’anàlisi política. Ho deixo, però, per a un altre dia. També per a d’altres analistes que -d’això- en saben molt més que no pas jo. Avui, em vull centrar en el sentiment de no-pertinença ni cap identificació amb l’entitat basca. Per contra, vull retre el meu suport i màxim reconeixement envers la bona feina d’una colla de companys i amics -provinents de l’antiga “ct*”- que fan per mantenir viu l’estil d’un servei acurat, proper i empàtic amb tota la clientela. Allunyat, en definitiva, de la fredor estadística. Sense oblidar els de Sabadell, Manlleu, Manresa, Tarragona i Catalunya-Caixa.
Els dirigents tenen el criteri inflexible i galopant de tancar oficines. Estan en el perfecte dret de fer-ho. Es defensen emprant arguments com la digitalització, l’estalvi de costos, la sobredimensió de plantilla arran de les entitats integrades i la millora de marges (€per a complaença de l’accionariat). El que no sento dir per enlloc és l’atenció al client… De manera que, metafòricament, pel camí va quedant un estol de “cadàvers” que es veuen incapaços de seguir aquesta velocitat de creuer. Em refereixo a immigrants, jubilats i gent gran, de manera primordial. Ningú no hi té res a dir quan es comença a conèixer el llistat d’oficines locals pròximes a tancar portes?
Bo i ampliant el ventall de temes, què fa que moltes “figures” (empleats) de caixes integrades restin diluïdes a l’oceà de comandaments de l’entitat absorbent? Sense oblidar que bona part de programes informàtics donen mil voltes als del BBVA.
Sentint-ho molt, encara que no agradi llegir-ho, algú ho havia de dir.
