CASE: Connectat, autònom, compartit ("share") i elèctric. Aquestes són les 4 paraules claus del cotxe que ve. Marquen les tendències del sector de l’automòbil, en una visió a escala mundial. Connectat: la internet dels objectes amb dades que vénen dels sensors i es processen en algoritmes matemàtics autònoms, combinat amb eines per augmentar la navegació en les xarxes socials o la utilització del GPS,… són peces que vénen d’origen en els cotxes actuals. Autònom: les decisions que prenen els cotxes actuals per ajudar a la conducció són enormes, com la identificació de distàncies a l’aparcar, el sistema de llums o parabrises automàtics, la regulació de la velocitat,… i falta poc perquè "conduïm sense conduir". Compartit: molts joves i també ciutadans de grans ciutats no tenen cotxe: quan el necessiten l’utilitzen buscant el més proper en la seva app del mòbil. Compartir destins és encara difícil quan observem l’enorme transit per exemple a la C58 en la que la majoria de vehicles només hi ha el/la conductor/a. Elèctric: cada vegada es venen més cotxes elèctrics. El desenvolupament de les bateries de liti és una revolució no només pel cotxe sinó també per la llar: es passa de transportar l’electricitat a emmagatzemar-la. El repte europeu i nord-americà es troba (altre cop) en els estàndards: fer compatible les bateries a tots els vehicles. Això que sembla difícil per la necessitat de diferenciació de producte que tenen les empreses, s’arreglarà per la competència d’Àsia: ens comentaven que a Pequín hi ha una companyia de taxis que fa que la càrrega de bateria duri 20 segons: de fet, el que fa és canviar-la i facturar al taxista per kilòmetre fet. Ens aturarem en una estació de magatzem de bateries intercanviables en mig d’una autopista que farà les funcions de gasolinera aviat i pagarem per ús (kilòmetre recorregut)? La revolució no ve per la tecnologia sinó per la seva aplicació.
Estratègies
Les grans corporacions estructuren les seves estratègies centralitzadament i busquen la forma d’implantar-les localment adequant-se a les capacitats de cada territori. L’empenta d’Àsia en la innovació i desenvolupament en aquests quatre àmbits de CASE és molt gran i fa reaccionar als centres de decisió europeus i nord-americans per tal de no perdre passada. Les grans empreses tenen recursos i voluntat en invertir en innovació i marcar el ritme del desenvolupament del producte. En el nostre país les empreses i les organitzacions no destaquen per la seva dimensió. L’enorme teixit de petites i mitjanes empreses desequilibra les possibilitats de competir amb les grans empreses a través de grans innovacions o intents per a marcar tendències. El tema cabdal és com podem fer que la nostra indústria sigui capdavantera i, quin és el rol d’èxit de les empreses de casa nostra en aquest tema. Com han d’evolucionar per continuar sent competitives i donar les respostes als grans reptes marcats per les grans corporacions? Els valors socials de treball, sostenibilitat, salut i tecnologies són compatibles amb la dimensió a través de l’especialització i aportació de valor en espais en el que als grans no els compensa entrar. En el sector de "retail", els petits utilitzen estratègies de localització, proximitat i diferenciació de producte per continuar aportant valor. En el sector de l’automòbil cal aplicar fórmules semblants i capacitar-se per ser el David d’èxit enfront del Goliat
"No podria treballar en una empresa gran" em deia el meu company de feina que li agrada llevar-se d’hora al matí i respondre mails i solucionar temes pendents del dia anterior a partir de les 6 del matí. Hi ha dies que agafa la bici a les 8 i desapareix fins al migdia. Gaudeix de la bona cuina i si cal reservar i anar més lluny per un àpat selecte, minimitza l’esforç i ho fa. La flexibilitat i la motivació són dos aspectes molt relacionats i les grans organitzacions han deixat de banda la motivació a través de les rigideses dels procediments. Simplificar procediments per augmentar flexibilitat espanta els directius pel risc de manca de control. Simplificar vol dir fer unitats productives petites i dotar de graus d’autonomia que rebaixin les exigències dels procediments aplicats linealment. I com que això costa molt, segueixen donant-se oportunitats pels petits.
*L’autor és economista i profesor UAB
gabriel izard@uab.cat