Proposo un nou adagi avui -en llatí- per a la col·lecció. Amb molta càrrega de profunditat. En fer-ho, penso sobretot en la classe política i alhora en alguns membres del clergat. Sobretot pel fet que uns i altres ens acostumen a adoctrinar amb les seves “filípiques”€ I, en canvi, no sempre afinen prou. En qualsevol cas, ampliaria el ventall d’aquest refrany al col·lectiu de pares i mestres. Ambdós tenen contreta una gran responsabilitat pel que fa a l’educació de llurs fills i alumnes/educands. És ací, justament, que no n’hi ha prou amb voler alliçonar verbalment€ Quan no hi ha perfecta harmonia i simbiosi entre allò que es predica i la pròpia conducta, estem perdent el temps.
Vull fets, que no pas paraules (“res, non verba !”). Aquestes se les emporta el vent i ni tan sols escalfen l’orella. A mi, em convencen l’estil i el compromís de la gent que s’implica en la defensa d’uns ideals. El que no puc tolerar, però, és que em trobi amb personatges que es creuen per damunt del bé i el mal. Per als altres, estableixen mànigues ajustades€ En canvi, per a si mateixos, poden arribar a fixar criteris molt laxos. Això és parlar de justícia?
Un altre refrany del costumari català es fa ben entenedor: “Al maig, vaig com vaig”. Amb una interpretació àmplia, no tolero les persones especuladores i falses. Sovint et fan una cara per davant i te la capgiren quan et tenen d’esquena. Personalment, sempre procuro anar de cara, amb la veritat per davant. Miro fixament els ulls del meu interlocutor i intento aplicar-me el rerafons del “res, non verba”. En la “llengua de l’imperi”, la traducció esdevé prou concloent: “Obras son amores, que no buenas razones”.
Em cansa veure les pàgines d’opinió de la premsa egarenca farcides d’articles de polítics de línies diverses. Sovint plenes de fum i més fum. Amb uns títols infumables, sobretot per una llargada impròpia del més pur estil i normativa periodístics. En veig pocs arremangats al bell mig del carrer, fent tasques socials solidàries. Una cosa és vogar i altra carenar€ Encara més: “Amb art i engany, es viu mig any. Amb engany i art, es viu l’altra meitat”.
Tard o d’hora, el temps tot ho ressitua al lloc que pertoca. I aquell que t’ha volgut enredar se n’ha d’anar amb la cua entre cames. En altres paraules, “fes bé i no facis mal, que altra cosa no cal”.
