Cada any -des de 1985- tal dia com avui se celebra l’anomenat “dia d’Europa”, a tota la UE. Es recorda la famosa “Declaració Schuman”. Fou en Robert Schuman (ministre francès d’Afers Estrangers) qui donà un primer pas per a la integració comunitària. En concret, proposà una administració conjunta al tema del carbó i l’acer de la pròpia França, Alemanya i tots aquells altres països que s’hi volguessin sumar. La importància de la idea rau sobretot en el fet que, al sotmetre les dues produccions indispensables per produir armament, els associats acceptaven -a partir de llavors- fixar-se una dificultat frontal orientada a evitar caure en la temptació d’endegar una guerra mútua.
Cinc anys després d’acabar-se la Segona Guerra Mundial, tal dia com avui, es convocà la premsa al Saló del Rellotge (del ministeri francès d’AA.EE). Qui va llegir la famosa nota fou en Schuman, anunciant la creació d’una única autoritat per gestionar la producció d’ambdós elements. Soterradament, no es pretenia altra cosa que tenir sota control la indústria armamentística. Quan, seixanta-vuit anys després d’aquell fet històric, veig personatges com Donald Trump, Vladímir Putin, Nicolás Maduro, Kim Jong-un, Recep Tayyip Erdogan o Bashar Háfez al-Ásad duent les regnes d’alguns països, no puc pas veure les coses gens clares… Dins d’aquest llistat de noms, hi podem encabir alhora en Mariano Rajoy, el rei Felip VI i la ministra María-Dolores de Cospedal, “festejant” intercanvis d’aquest material amb Deutchsland i els països del Golf Pèrsic. Tela, essent en ple segle XXI! Amb l’afegit posterior de proclamar que Espanya va bé. Políticament, tanmateix, el 9 de maig ve a ésser un dia normal, com qualsevol altre. Potser, per tant, valdria la pena potenciar que els centres educatius fessin per donar-li la importància que requereix i mereix. No endebades, el jovent d’ara configura allò que ha d’esdevenir realment el somni d’Europa, d’ací a ben pocs anys. Tant de bo que s’imbueixi de l’esperit que ha de regular aquest tema! Ara que som en l’època que ens toca presentar la declaració de la renda, exigeixo la potestat individual efectiva del que es coneix com a objecció fiscal. Al cap i a la fi, no existeix l’opció de triar entre l’aplicació d’un percentatge per a fins socials o de l’Església catòlica? No oblidem que, constitucionalment, som en un Estat aconfessional.
