Som a dues setmanes exactes d’activar dissortadament la possibilitat d’uns nous comicis que replantegin l’estratègia del 21-D. És ací que em faig la pregunta del títol. Arribo a concloure que som en mans d’autèntics "desmanegats". Altra cosa no em demostra gent com en Roger Torrent, Carles Puigdemont, Enric Millo, Sergi Sabrià, Elsa Artadi, Eduard Pujol, Carles Riera i un llarg etcètera. Per raons d’operativitat, he de comprimir el nombre dels qui han de fer per "remenar les cireres". Tensant tant la corda, essent mínimament imaginatius, deixant podrir les coses, ancorant-se en la tossuderia i afavorint esquemes del tot egocèntrics "no anem bé per anar a Sants". Mentrestant, el país viu immers en la provisionalitat. Són multitud els temes -bàsicament socials- que no van. Ni amb rodes… I, pel que sembla, tant se’ls en fot. No n’han après, d’experiències anteriors. Fa la impressió que volen reeditar la teatralitat de mesos enrere, convocant un ple al punt de la mitja nit del darrer dia, per prendre una decisió a corre-cuita. Que no oblidin que la pressa sempre és una mala consellera.
En aquesta metafòrica partida de tennis, el contrincant de l’altra banda de la xarxa sembla "viure a les quimbambes". Si no, no es pot entendre com es deixa guiar per la inacció. Ell i la seva trepa d’assessors han permès enquistar, minar i momificar un tema que mai no seria al punt d’hores d’ara. A la vida, s’ha de poder parlar de tot. En el cas que ens ocupa, és evident que tan sols ha demostrat una nul·la empatia i molts tics d’autoritarisme. Havent permès votar el referèndum (nyap?) del proppassat 1-O, tot estaria més que resolt. I tant que sí, perquè el suport a la independència no hauria guanyat. Alimentar dubtes, encendre guspires i anar pel món de sobrat no serveixen per a res més que donar oxigen a l’ANC i Òmnium. Menys vendre fum i més tasca real! Si parlo així, és pensant en l’Albiol, la Dolors Montserrat, el Millo, la Levy, el Casado, el Maroto, l’Hernando i altres. De fet, ja ho clava del tot una dita catalana: "El gos mort no mossega". Per tant, no demano la lluna en un cove si perjuro que vull -d’una punyetera vegada- un govern amb cara i ulls. Sense article 155. Amb gent que governi realment.
