La celebració dels vint anys de la Biblioteca Central de Terrassa (BCT), resultat de la fusió el 1998 de les antigues Biblioteca Soler i Palet i javascript:cargarFckEditor(‘pTexto’);Biblioteca Popular Salvador Cardús de la Diputació de Barcelona, em dóna una bona excusa per explicar una casual i feliç trobada de fa just un parell de mesos.
El cas és que en ocasió de fer una conferència a Vilassar de Dalt, just abans de començar, se’m va acostar una senyora molt amable i em va preguntar si era de Terrassa i si tenia res a veure amb en Salvador Cardús historiador. Tan bon punt vam lligar caps, vaig saber que es tractava de la senyora Magda Soler i Bachs, la primera bibliotecària que des de 1959 havia tingut la Biblioteca Popular Salvador Cardús, situada a l’antic Ajuntament de Sant Pere de Terrassa. En els pocs minuts que vam tenir de conversa, va fer memòria d’un bon munt de records d’aquells anys a Terrassa. Molt particularment, de la seva estreta relació amb la Paulina Pi de la Serra. O de com a la Biblioteca -on feien tallers de pintura- hi va descobrir el talent de l’Antoni Miralda, per a qui va aconseguir una beca per anar a París el 1962, o de l’Albert Novellón, llavors encara uns joves de 18 o 20 anys. També de les moltes sessions literàries, amb la participació de joves com la Marta Pessarrodona, a qui precisament ella va posar en contacte amb la Paulina Pi de la Serra, que llavors feia classes de català al CIF.
Després ens hem escrit. I els records de la Magda Soler sobre aquella Terrassa de finals dels 50 i principis dels 60 són vivíssims i extensos. Per exemple, recorda les dificultats per mantenir a Terrassa el seu costum de nedar -ella és del Maresme, i ho solia fer al mar-, ara en una piscina rònega i on era de mala nota que hi anessin les noies. O la necessitat de posar-se una rebeca per sortir a passejar, per molta calor que fes, per raons de moral puritana: el sagristà de Sant Pere l’havia advertit que, si no, els homes se li tirarien a sobre. I també els records sobre els Amics de les Arts, que considera que era "una escletxa alegre a la seriosa Terrassa" d’aquell temps.
Un testimoni impressionant, doncs, el de la bibliotecària Magda Soler, enfrontada a una Terrassa tan industrial com culturalment tancada. Una biblioteca de Sant Pere -com també era anomenada-, que esdevenia una veritable finestra per on entrava aire fresc -jo m’imagino que en un clima gairebé de clandestinitat-, gràcies sobretot a la mirada agosarada de la seva bibliotecària, una persona molt culta i vinguda d’una comarca de costa de costums més oberts que no pas els d’aquí.
Però, si la feina d’aquella bibliotecària va ser meritòria, no ho és menys el paper que segueixen tenint actualment les biblioteques a Terrassa i les persones que se n’encarreguen. Des de la inauguració de la BCT fa vint anys fins a l’extensa xarxa actual de biblioteques, amb una ràpida evolució en els serveis que ofereixen i el tipus de documents que han anat incorporant, es tracta d’uns establiments que no tan sols no han quedat superats, sinó que han sabut adaptar-se extraordinàriament als nous temps. Que en dues dècades la BCT hagi tingut tres milions i mig d’usuaris vol dir que, tenint en compte els terrassencs en edat d’anar-hi, aproximadament, és com si hi hagués passat unes vint-i-cinc vegades tota la ciutat. Una raó encara més bona que la dels vint anys per felicitar la BCT i el personal que n’és responsable.
