El papa Francesc ens exhorta a "escoltar, discernir, viure la crida del Senyor" en el seu missatge per a la 55a Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions, que hem celebrat aquest diumenge. El missatge està molt relacionat amb la propera Assemblea General Ordinària del Sínode de Bisbes, que es celebrarà per l’octubre d’aquest any i que tractarà sobre els joves, la fe i la vocació. El Papa recorda que les vocacions són, abans que res, una crida de Déu a les persones concretes, i que per tant no som fruit de l’atzar; al contrari, la nostra vida i la nostra presència en el món són fruit d’una vocació divina, d’un designi d’amor. Ara bé, és necessari que cadascú descobreixi la seva vocació i per això cal un procés de discerniment que ajudi a descobrir-la. Cal escoltar, discernir i viure aquesta paraula que ens crida des de dalt, que ens permet fer fructificar els nostres talents, ens fa instruments de la salvació en el món i ens ajuda a trobar la felicitat.
El cardenal Montini, futur papa Pau VI, en referir-se a la pastoral amb els joves, en un text preciós que recollirà l’exhortació de sant Joan Pau II "Pastores dabo vobis" sobre la formació sacerdotal (cf. N. 40), destacava com la tasca de consell i acompanyament espiritual té una gran importància a l’hora de discernir la pròpia vocació específica: "La direcció espiritual té una funció molt important i podríem dir imprescindible per a l’educació moral i espiritual de la joventut que vulgui interpretar i seguir amb una lleialtat absoluta la vocació, sigui quina sigui, de la pròpia vida; té sempre una gran importància quan cerca la revisió de la pròpia conducta a cada moment de la vida a través de bons consells inspirats per la caritat i la força per complir amb els propis deures. És un mitjà pedagògic molt delicat, però d’un valor molt gran; és un art pedagògic i psicològic d’una responsabilitat greu en el qui l’exerceix; és exercici espiritual d’humilitat i de confiança en el qui la rep".
No podem oblidar que el procés de maduració de la vida de fe no està exempt de dificultats. Es tracta d’un camí de relació personal amb Déu i de desenvolupament de la vida cristiana en l’Església i en el món que difícilment es pot recórrer de forma solitària, de manera individual, sense l’ajuda de la comunitat i d’una persona més experimentada que pugui acompanyar i ajudar en els moments de dificultat, de foscor, sobretot quan cal discernir per prendre decisions a la vida. Per això resulta imprescindible comptar amb l’ajuda d’un sacerdot, o un religiós, o un laic preparat per a aquests afers, que vagin ajudant a resoldre els problemes, a aclarir els dubtes, a adquirir criteris rectes i a formar-se doctrinalment.
En aquest camí de creixement en la vida i en la fe el jove ha d’anar descobrint la seva vocació i la seva missió en l’Església i en el món. La pregària, la meditació de la Paraula de Déu i la reflexió personal seran fonamentals en aquest discerniment, però és necessària també la figura del director espiritual que ajudi al coneixement d’un mateix, a la unió amb el Senyor, a cercar la voluntat de Déu en les seves vides. L’experiència i el consell d’algú capaç de guiar en el camí ajudaran a fer fructificar els dons rebuts i també a discernir enmig de les situacions històriques i les vicissituds personals.
Escoltar, discernir i viure. El papa Francesc insisteix que l’alegria de l’Evangeli no pot dependre de les nostres lentituds i desídies i no es pot realitzar si no assumim el risc de fer una elecció. Cal escoltar, discernir i viure responent amb promptitud i generositat, perquè la missió cristiana és per al present.
* L’autor és bisbe de Terrassa
