És un sant que no podem monopolitzar. També és patró a Anglaterra, Suècia i Rússia. Enlloc com a casa nostra tenim tan arrelada la simbiosi entre llegenda i art. Enguany, s’escau en dilluns. Un dia on no hi ha edició del diari, raó per la qual em veig obligat a dedicar-li òbviament la meva columna. No podia ésser d’altra manera.
Un 23 d’abril de fa trenta-set anys moria -a Llofriu- en Josep Pla. Un referent de la literatura catalana universal. I, en fa quatre-cents dos, era enterrat Miguel de Cervantes, icona de la literatura castellana. Raons de prou pes per tal que la Unesco (any 1995) declarés aquest jorn com a “dia internacional del llibre”. Si més no per fomentar la lectura i la cultura arreu del planeta. Chapeau!
La tradició de regalar la rosa -l’home a la dona- es remunta a l’Edat Mitjana. Mentre que la contrapartida del llibre serà centenària el 2025. Podria decantar el meu escrit per diferents viaranys. Un d’ells a partir del text d’aquella pregària d’en Salvador Espriu “senyor sant Jordi, patró. Cavaller sense por€”, que compleix mig segle de vida. Però com que vaig visitar Montblanc fa set dies trio la llegenda del sant.
“Centúries enrere, s’hi presentà un drac espaordidor. Es dedicava a engolir ramats i amenaçava la vila. El poble va acordar amb el rei apaivagar-lo amb dos bens diaris. En acabat, bous i cavalls. Quan ja no disposaven de més bestiar, decidiren fer un sorteig per veure quina persona se li lliurava. Amb la pega o mala sort que la primera fou la pròpia filla del monarca. Anant al bosc -al seu encontre- se li aparegué un cavaller molt jove (que es deia Jordi) amb armadura daurada i dalt d’un cavall blanc. En sortir el drac, el malferí dessota l’ala. Llavors li va demanar el cenyidor a la princesa, fermant l’animal pel coll per tal que ella mateixa el portés a la ciutat. Al bell mig de la plaça, sant Jordi el va rematar amb un cop de llança. Immediatament, la bestiola es va fondre en la terra. Allí mateix, hi va néixer un roser de roses roges com la sang. Llavors, el sant collí la flor més bonica i la lliurà a la noia.”
Certament, el relat conté elements imaginaris, mitològics i una certa excrescència. Ara bé, la moralitat que se’n deriva ens ha d’ajudar a mantenir viva la flama de la tradició.
