En el II Parlament Ciutadà de Terrassa que es celebrarà el proper dissabte, dia 21 d’abril, es vol abordar, a part del tema de la participació o de la democràcia participativa, el tema dels drets humans a la ciutat.
Des de fa més d’un any, des de la Plataforma Espai Drets (amb més de catorze entitats) s’està generant un espai propi de treball, denúncia i reivindicació dels drets humans dels ciutadans i ciutadanes de Terrassa. Aquest espai és obert a la participació de col·lectius, entitats i moviments ciutadans que estan lluitant, en el dia a dia, contra la vulneració de drets (especialment els drets socials). Una de les eines de treball en comú que s’han triat és la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets a la Ciutat, signada l’any 2000 per més de 400 municipis de tot Europa, entre ells Terrassa.
Fins fa un any aquesta romania abandonada en un calaix de l’Ajuntament, plena de pols.
I ara l’hem recuperada per parlar seriosament de drets humans a la ciutat. I ens referim als drets de totes les persones que viuen a la ciutat, independentment de la seva situació administrativa o del seu passaport. I en aquests moments ja toca veure Terrassa com una ciutat glocal (aquella que lluita per millorar allò local per millorar allò global). Aquella ciutat que es caracteritza no tan sols per la seva grandària, situació geogràfica, producció econòmica o població, sinó per les accions de la seva administració local, clarament influenciades per les activitats de la seva societat civil organitzada. Una ciutat glocal també pot identificar-se pels sectors en els quals desenvolupa la seva activitat, que seran aquells en els quals té competències, però també en aquells altres en els quals l’acció estatal o autonòmica sigui insuficient o insatisfactòria, i on l’aplicació dels principis de subsidiarietat i de proximitat aporti un valor afegit a l’acció de l’autoritat local (aquí es poden insertar tots aquells que fan referència al compliment dels drets socials, benestar social, sanitat, educació, treball, medi ambient, educació, cultura…).
Necessitem un govern municipal autènticament representatiu, fort , transparent i respectuós amb tots els drets humans que a la vegada sigui competent i capaç de poder liderar i defensar tots els ciutadans de qualsevol vulneració dels seus drets.
Cal dissenyar, entre tots i totes, un model d’una Terrassa on es respecti, per sobre de tot, "el dret a la ciutat". La reivindicació del dret a la ciutat exigeix un espai, un territori, però sobretot exigeix unes polítiques concretes de respecte als drets de la ciutadania, un compromís polític, tal com fa una ciutat glocal.
En el II Parlament Ciutadà tenim l’oportunitat de poder iniciar aquesta via mitjançant la difusió de la Carta Europea de Salvaguarda dels DDHH a la Ciutat i el treball a partir d’ella.
La carta té un concepte de DDHH de proximitat: les persones tenen drets i el govern de la ciutat té l’obligació de respectar-los i aplicar-los a la ciutat.
La carta contempla el principi de subsidiarietat: els ajuntaments han de garantir els DDHH contemplats en tots els tractats internacionals ratificats per Espanya.
La carta contempla la ciutat com una nova democràcia: nous escenaris de proximitat:
1.- La ciutat com a espai de resistència (defensa dels DDHH).
2.- La ciutat com a espai de dissidència (nous partits polítics, nous moviments socials).
3.- La ciutat com a espai de donar veu: la ciutat ha de rebutjar lleis injustes, com la llei mordassa, la ciutat ha d’acollir refugiats, la ciutat ha de rebutjar la segregació escolar, la ciutat ha de defensar el dret a l’habitatge com un dret fonamental, la ciutat ha de lluitar pel dret a la salut com un concepte integral, la ciutat ha de defensar els seus pensionistes i la seva dignitat, la ciutat ha de defensar el treball digne, començant per a la pròpia administració local… Aquest és l’inici que proposem el Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana i Espai Drets, per parlar-ne en el pròxim Parlament Ciutadà del dia 21 d’abril… Terrassa, la seva ciutadania, la gent que està patint, amb tota la seva crueltat, les conseqüències més dures d’aquest sistema "capitalista", depredador i especulador, cal que doni un pas endavant i comenci a sentir-se "comunitat", participant en aquest parlament i en tot el procés que es generarà, posteriorment per tal d’obrir vies a l’esperança.
