El dia a dia de Càritas és molt intens. Per les dependències de Rubí, hi passen diverses desenes de persones, la majoria de les quals participen en algun dels tres programes que es realitzen habitualment: l’espai maternoinfantil, el menjador social i l’aula jove.
Càritas Diocesana de Terrassa obre les seves portes a Rubí a les vuit del matí. Tot i això, el gruix més important de l’activitat a les dependències de la parròquia de Sant Pere no es fa visible fins les nou, quan comencen a arribar les mares i els nadons que participen a l’espai maternoinfantil. Aquest espai els dilluns rep el nom d’El Saltiró i està adreçat a mares que l’any anterior ja eren usuàries del servei. Els dimarts, dimecres i dijous, però, l’espai s’anomena El Casalet i hi participen mares amb nadons d’entre dos i divuit mesos. “Són mares que estan més aviat soles, que tenen dificultats de vincle amb els seus nadons o que necessiten reforçar la seva autoestima. Sortir de casa i trobar un espai on se les acompanya i on hi ha dones que estan en la seva mateixa situació les ajuda a tirar endavant”, assegura la Sagrario Palomino, treballadora social de Càritas, que explica que la majoria d’usuàries són mares joves i en molts casos primerenques.
Només arribar, les mares banyen els seus fills. “És un espai molt bonic de relació i vincle”, comenta Palomino. “És un moment íntim entre mare i fill”, diu la Teresa Martí, responsable del servei, que defineix aquest espai com “un lloc on les mares poden expressar els seus dubtes i preocupacions”. “S’ajuden molt entre elles”.
Després del bany esmorzen totes juntes i a continuació, comencen l’activitat del dia (costura, tallers de nutrició, sessions amb un pediatra€). És dijous i avui les mares tenen sessió amb la psicòloga. Mentrestant, la Teresa i dues voluntàries es fan càrrec dels petits. “Nosaltres estem amb els nens i tenim cura d’ells. Intentem que cantin, que juguin, que s’adormin€ i que se separin una mica de les mares, que costa una mica”, diu la Mireia Arbués, una santcugatenca que és voluntària de Càritas des de desembre. “Sí, nosaltres ens quedem amb els nens perquè les mares puguin fer les activitats. Jo vinc un dia a la setmana i estic encantada. Si ho proves, repeteixes”, assegura la rubinenca Montse Nogueria. “La veritat és que val la pena”, afegeix aquesta voluntària, que destaca que el que la va xocar més és que “hi ha mares molt joves i arrosseguen molts problemes”.
Un espai de relació
“Quan surto d’aquí, em sento bé”, afirma Arbués, que també és voluntària del menjador social de Rubí i del servei d’administració de Sant Cugat. “Al menjador, més que servir el menjar o netejar les taules, lo important és estar amb els usuaris”, remarca.
Al menjador social de Càritas a Rubí cada dia hi dinen unes vint persones, junt amb la responsable i els voluntaris. El menú d’avui, que dona un servei de càtering, consta d’amanida, fideus amb peix, truita a la francesa i fruita. Mentre alguns paren taula (tots els usuaris tenen una tasca o altra), en Pablo Fernández ajuda a la Sagrario a preparar les bosses del sopar. Avui se’n podran endur patata i mongeta tendra o minestra de verdures i salsitxes.
“Fa un any que vinc al menjador social. Hi vaig arribar a través de l’assistenta social. Jo cobro la Renda Garantida de Ciutadania. Tinc un pis en propietat però no puc fer front a tots els pagaments. Fa molt temps que no treballo, uns deu anys. Ara comparteixo el pis amb un senyor que està jubilat i que m’ajuda amb les despeses”, explica Fernández. “Amb algunes persones del menjador surten amistats molt bones, sobretot amb els voluntaris, que ens ajuden molt”, diu aquest rubinenc de 44 anys.
Activitats diverses
El servei de menjador s’allarga des de les 12.45h, quinze minuts després que acabi l’espai maternoinfantil, fins a les 16h i és que els usuaris no només mengen sinó que fan un munt d’activitats. “Cantem, juguem al domino o al bingo, mirem pel·lícules, fem trencaclosques, tallers de costura€ Està pensat com un espai relacional i de tranquil·litat. Informem de l’agenda de la ciutat i de vegades fem sortides”, explica Palomino, que assegura que s’intenta que els usuaris, que han passat per les entrevistes d’acollida de Càritas o venen derivats de diversos serveis de Rubí, “sentin que formen part del poble”.
“Fem moltes activitats. Està molt bé”, comenta Fernández. “Sí, és interessant”, diu en Joan Cruañas, de 64 anys, un dels usuaris més veterans del menjador. “Estic molt a gust aquí. És un espai de germanor amb persones que estan en la mateixa situació que jo. Has de tenir molta psicologia. A cada persona li has de parlar d’una forma diferent. Amb tot això, vaig aprenent i m’aporta molt”, destaca Cruañas, que cobra una pensió retributiva de 360 euros al mes i és usuari del menjador des de l’any 2010.
A la tarda, els professionals de Càritas segueixen fent treball de despatx. En paral·lel, la biblioteca de Rubí acull l’aula jove, un espai de reforç escolar per a alumnes d’ESO. Hi estan de 18h a 20h. “Es miren les agendes, es veu quins deures tenen i se’ls ajuda a fer-los. Es treballa la organització, l’autonomia i la motivació”, comenta Palomino. “Són joves amb dificultats d’estudi, que a casa no tenen un espai on poder fer els deures o que no disposen d’un suport que a l’aula jove sí que troben”; afegeix.
A més d’aquests tres serveis, els dimarts, de 9h a 12.30h es duen a terme les entrevistes del servei d’acompanyament i acollida i els dijous, els voluntaris del Rebost queden per preparar els lots de menjar que es lliuren divendres a unes 360 persones. I és que Càritas compta amb una gran oferta de serveis per ajudar a aquells que més ho necessiten.
