Jan Brugueras apunta bones maneres. Així ho dirien els taurins. És una gran sort que joves historiadors amb talent com ell afrontin un dels grans debats històrics locals amb l’ofici amb que ho fa. No li és estrany, li ve per tradició familiar, però defineix un estil propi molt prometedor. Tant de bo, espero que així sigui, Brugueras es consolidi com un intel•lectual solvent dels que pensa en la ciutat i l’entén des de la trajectòria més que des de la conjuntura. El llibre que acaba de publicar “Terrassenquisme i catalanisme” és una fita en la historiografia local, un magnífic regal de Sant Jordi. Vull destacar tres coses més del llibre abans d’entrar en matèria. Reitero el meu reconeixement a la Fundació Torre del Palau per la gran seva contribució a la historiografia local i per la seva manera de fer ciutat. Demano als lectors que no s’estalviïn cap línia del pròleg de Josep Puy, demostra un cop més que és un excel·lent coneixedor del salisme i un historiador de referència a la ciutat. Finalment, m’ha semblat molt emotiu que el llibre anés dedicat a Ma. Teresa Torrella, tieta de l’autor, que malauradament va traspassar recentment i massa aviat.
No s’entén el primer Terrassenquisme sense el dilema salisme – catalanisme que marca la política local de final del segle XIX i d’inicis del segle XX. La singularitat política terrassenca era que un moviment polític local, el salisme, esdevenia llargament hegemònic i absorbia la bandera del Terrassenquisme com a pròpia. Brugueras ens ajuda a entendre molt bé aquest procés i m’agrada molt com defineix aquest primer salisme ( que té molt poc a veure amb els epígons de la vida política d’Alfons Sala). Diu l’autor a la introducció: “Tanmateix no es pot reduir l’impacte del salisme com a bloc de poder a un simple caciquisme que exercia un control polític i econòmic. Seria quedar-se curt (…). El salisme no s’acontentà en tenir el suport d’un conjunt més o menys homogeni de fabricants, sinó que mitjançant les eines que proporcionava la modernitat – especialment una premsa cada vegada més influent – volgué consolidar-se també com un moviment de masses transversal, i en la mesura del possible, interclassista”. El salisme volia ser l’expressió “dels que es cuidaven de la ciutat“. Eren la versió terrassenca del “local, first”. I veien el Terrassenquisme, l’analogia i la concreció local d’allò que per Catalunya representava el catalanisme. I aquí és on Brugueras fa una aportació important a través de la figura de Josep Soler i Palet. Va més enllà del que altres historiadors havíem anat i sap reproduir el moment històric de Soler i Palet en la seva complexitat, en les seves ambigüitats i contradiccions. El Soler i Palet catalanista a Barcelona i el salista a Terrassa. Tanmateix en aquell moment les fronteres entre ambdós moviments no eren tant allunyades com ho van ser després. Els espais polítics que donen lloc al Terrassenquisme, a l’abric del debat salisme – catalanisme, eren molt difusos entre 1883 i 1905. Josep Soler teoritza sobre Terrassenquisme amb la capacitat d’entendre dues singularitats a l’hora, la de Catalunya i la de Terrassa, encara que niïn projectes polítics que acabaran essent incompatibles. A partir de 1906 la política local esdevé molt oscil·lant i no és fàcil seguir-la amb detall. Brugueras ens hi ajuda molt. Dona llum a les transversalitats entre salisme i catalanisme amb visions com la del propi Soler i Palet que en el 1908 insinuava que el nou catalanisme madur i consolidat a Terrassa havia de saber donar continuïtat al que havia representat el salisme. Ni la política menuda, ni l’altra, no són lineals per molt que alguns els convinguin més els esquemes simples. Que Brugueras reflecteixi aquesta complexitat demostra el seu potencial com historiador.
Més enllà de les aportacions sobre Josep Soler i Palet, com ell diu el primer intel·lectual modern de la ciutat (potser per això va marxar ???), és interessant la reflexió en perspectiva que Brugueras aporta sobre el Terrassenquisme al llarg del segle XX. Aquí és on m’agradaria discutir més el concepte terrassenquista tant en el franquisme com en el que, potser fent un abús de l’analogia amb el salisme, de vegades m’he atrevit a batejar com a “Royisme”. Però això es el bo dels bons llibres, que ens facin pensar, que ens inspirin, que ens donin respostes i ens desvetllin preguntes. He engolit el llibre en una primera lectura ràpida. Ara necessito, pair-lo. Segur que em farà rellegir coses que fa anys tenia oblidades però que continuo trobant apassionants. Gràcies Jan Brugueras per fer-nos pensar, per fer avançar la historiografia de la ciutat. Tant de bo la lectura del llibre elevi el nivell de reflexió sobre la ciutat. No estem passant un bon moment. No som en la situació de 1876, però estem lluny dels nostres millors moments com a ciutat.
