Càritas Diocesana de Terrassa va atendre l’any 2016 a 14.417 llars dins les quatre zones pastorals que comprèn (Terrassa, Sabadell, Collserola y el Vallès Occidental). La tasca d’aquesta entitat és essencial a l’hora d’ajudar a les persones en situació de pobresa.
Dos de cada deu vallesans viuen en situació de pobresa. Així ho constata l’informe “Desigualtat i Pobresa”, encarregat pel Consell d’Alcaldes del Vallès Occidental i fet públic al juny de 2017. L’estudi comarcal conclou que un 21,4% de la població vallesana viu amb grans dificultats per fer front a les despeses bàsiques d’alimentació, d’habitatge i de subministraments. A més, la precarietat extrema va augmentar un 4,2% de 2011 a 2016, situant-se en un 7,7%.
Les administracions locals treballen per frenar l’impacte però la col·laboració d’entitats socials és vital. Càritas és una d’elles. Es tracta d’una entitat de l’Església Catòlica que té com a objectius principals orientar, coordinar i realitzar l’acció social i caritativa de l’Església, amb la finalitat d’ajudar a la promoció humana i al desenvolupament integral de les persones.
La missió de Càritas consisteix a acollir i treballar amb les persones en situació de pobresa i necessitat, perquè siguin protagonistes del seu propi desenvolupament integral, des del compromís de la comunitat cristiana. “La nostra visió és ser testimonis de la fraternitat de la comunitat cristiana amb totes les persones, especialment amb les més empobrides i excloses, optant per una societat més solidària, justa i participativa”, expliquen.
Càritas actua a través de les Càritas Parroquials, Interparroquials i Arxiprestals i de les Càritas Diocesanes, que es coordinen per sumar i optimitzar recursos al servei dels més necessitats de les nostres comunitats. La xarxa de Càritas a Espanya està constituïda per 6.000 Càritas Parroquials, agrupades en 70 Càritas Diocesanes que, alhora, estan distribuïdes en 13 Càritas regionals o autonòmiques.
L’any 2004 es va crear la diòcesi de Terrassa i el 2013 es va completar l’estructura diocesana. Càritas Diocesana de Terrassa abasta quatre zones pastorals (Terrassa, Sabadell, Collserola i el Vallès Oriental) i desenvolupa la seva acció social a través de vuit programes: acollida i acompanyament; ajuda a les necessitats bàsiques; família i infància; formació; habitatge, inclusió social; laboral; i vellesa. L’any 2016, va atendre a 14.417 llars en els dos Vallès, 2.590 d’elles a la zona pastoral de Terrassa (que a més de l’esmentat municipi, inclou també els de Matadepera, Ullastrell i Viladecavalls).
El programa més sol·licitat va ser el d’ajuda a les necessitats bàsiques, que es concreta en ajuda alimentària i ajuda a les necessitats bàsiques, rober, ajuda econòmica a les persones, ajuda alimentària infantil en espècie i el programa Proinfància de “la Caixa”.
No obstant això, també es va donar servei a través d’altres programes com el d’acollida i acompanyament, que es tradueix en acollida i acompanyament individual, acollida i relació grupal i mediació cultural; i el de formació, a través del qual es realitzen cursos d’alfabetització i d’aprenentatge de la llengua. D’altra banda, el programa de família i infància inclou espais maternoinfantils a Rubí, Sabadell i Sant Cugat, espais familiars d’acompanyament a la criança, reforç educatiu i suport psicològic; i el de vellesa ofereix relació grupal entre gent gran, servei a domicili a Terrassa i acompanyament a Cerdanyola del Vallès, Sabadell i Terrassa.
Mitjançant el programa de treball, s’ofereix orientació laboral, formació ocupacional professional, intermediació laboral i serveis d’ocupabilitat i formació. El d’habitatge proposa un procés de mediació per evitar que les famílies ateses perdin el seu habitatge; i el d’inclusió social ofereix servei de pisos compartits, servei d’esmorzar i dutxes, espais d’acollida, el Centre Sara (un equipament residencial per a persones amb VIH) i el SAVA-Servei d’acompanyament a la vida autònoma.
A Càritas acullen totes les persones que s’adrecen als seus serveis i treballen per a la seva promoció i la millora de la seva qualitat de vida però la sensibilització i la denúncia són també dos eixos fonamentals de la seva acció. Per sensibilitzar la ciutadania i els diferents agents socials sobre les problemàtiques en les que actuen i les noves situacions emergents, des de Càritas organitzen anualment tres campanyes: La campanya institucional: Nadal i Corpus Christi, la Jornada Mundial de les Migracions i la campanya del Dia dels Sense Sostre, a més de campanyes locals, dutes a terme a diferents municipis vallesans. També cal destacar els grups de sensibilització a les parròquies, a les escoles i a altres entitats del Vallès.
A més, compten amb el programa Entitats amb Cor, que dinamitza la sensibilització i la col·laboració d’empreses, fundacions, clubs, universitats i comerços, que es comprometen, responsablement, en el benestar i la cohesió socials.
Periòdicament, elaboren informes i dossiers sobre la seva realitat més propera: habitatge, inserció laboral, pobresa i salut, així com les noves necessitats emergents. A partir del posicionament i dels estudis, efectuen accions d’incidència política responsables per aconseguir canvis estructurals i legislatius que millorin la qualitat de vida de les nostres comunitats i, dins d’aquestes, la de les persones més desfavorides.
El voluntariat
D’altra banda, promouen la participació activa a través del voluntariat que, amb el suport i dedicació dels professionals, fa possible el dia a dia de Càritas. Actualment, Càritas Diocesana de Terrassa compta amb més de 1.500 voluntaris i unes 40 persones contractades.
El voluntariat és l’eix transversal en tota acció de Càritas a tot el territori diocesà. Les persones voluntàries a Càritas constitueixen un fonament bàsic i insubstituïble de l’acció de l’entitat; representen un compromís únic, dedicant el seu temps i saber. A més, estan obertes a dialogar, reflexionar i formar-se per poder realitzar un bon servei a les persones.
En aquest sentit, Càritas ofereix formació a les persones voluntàries i contractades de l’entitat, a través de l’acompanyament i l’organització de les accions formatives necessàries, amb l’objectiu d’afavorir un procés continu d’aprenentatge i reflexió que ajudi a revisar i millorar l’acció de l’entitat, per poder donar una millor resposta a les situacions més vulnerables.
