Després d’una extensa trajectòria en l’àmbit social, fa cinc anys que Salvador Obiols és el director general de Càritas Diocesana de Terrassa. Amb Obiols al capdavant, l’entitat ha hagut de fer front a un canvi de tendència en quant a les mancances dels seus usuaris.
Els anuncis de millora de l’economia són constants. Han reduït, vostès, en els últims anys, el número de persones ateses?
Sí. Estem atenent a menys llars que en el període greu de la crisis, però aquesta no ha acabat. Continuem atenent un número molt significatiu de llars a la diòcesis, 14.174 l’any 2016. A més a més, les famílies i persones que acompanyem pateixen greus dificultats que els fan més complicada la sortida de la situació. L’atenció que els hem de dedicar és més intensiva.
Atenen menys usuaris però els presten més serveis?
Exacte. Les persones que necessiten el nostre suport tenen una situació més cronificada i complexa que en els moments inicials de la crisis. Com a societat, no estem sabent donar resposta a les persones que s’estan quedant al marge. Com diuen els propis testimonis; “quan em vaig quedar sense feina, em vaig quedar sense eines”. El patiment és molt alt; veiem molta desesperança i angoixa en aquestes persones que es troben en situacions difícils tot i no haver estirat més el braç que la màniga. La feina et permet tenir ingressos per cobrir deutes i tenir una vida digna, però també ajuda a teixir relacions socials i a tenir estabilitat emocional.
Quins són els col·lectius més vulnerables?
Les llars més vulnerables són les que tenen nens al seu càrrec i en especial les que tenen un sol progenitor. També acompanyem a persones molt fràgils, sense xarxa de suport personal. La pobresa es fa més severa i costa sortir-ne. Els sous que es reben són insuficients per cobrir les necessitats de moltes llars, i això ho hem de denunciar. També ens preocupa el creixement de la precarietat en l’habitatge i les dificultats de les persones en situació irregular.
Han hagut d’engegar nous programes o començar a treballar en noves línies d’actuació per donar resposta a noves demandes?
Més que crear programes nous, des de Càritas hem intentat millorar i adaptar les respostes que donem a les necessitats de les persones que ens arriben, ajudant a millorar les possibilitats de les persones des dels diferents àmbits de la seva vida. Estem posant especial èmfasi en el projecte laboral com aposta per a la inserció laboral, a la família i infància per donar suport a les famílies amb fills i actuar sobre els elements de risc, al projecte d’atenció a les persones soles i sense llar per garantir la cura i l’atenció en la situació d’exclusió social, i al programa socioeducatiu per potenciar les capacitats i empoderar les persones en la recerca del seu benestar i millora social. A Càritas, fem la intervenció a partir d’un pla de treball amb cadascuna de les persones que acompanyem i conjuntament amb elles veiem quins són els passos a seguir per tal que puguin sortir de la situació. Detectem necessitats de suport per cobrir necessitats bàsiques, d’acompanyament per la inserció laboral, d’habitatge, de necessitats en relació a la infància, de persones en situació de sense llar… i treballem juntament amb aquestes persones per tal de seguir endavant i acompanyar-les en el procés.
La pobresa energètica els preocupa especialment?
A Càritas no parlem de pobresa energètica, sinó que és una manifestació més de la pobresa mateixa. Evidentment, les llars que atenem tenen greus dificultats per poder cobrir les seves necessitats amb els ingressos reduïts dels que disposen. Creiem que la llei catalana era una bona resposta a aquesta necessitat en concret. No obstant, algunes persones desconeixen que quan l’empresa que proporciona un subministrament permet que se segueixi consumint sense haver de pagar el rebut, en alguns casos no és perquè es perdoni el pagament sinó que queda pendent i es va acumulant. Això depèn de cada companyia subministradora.
Quins altres canvis creu que hauria d’implementar l’administració per revertir aquesta situació de pobresa, més enllà de la pobresa energètica?
Creiem fermament en que cal esmerçar esforços per tal de poder tendir a una societat més justa i per això demanem una Renda Garantida de Ciutadania que sigui un dret, que no estigui condicionada a itineraris laborals i sigui compatible amb el treball en rendes baixes. També hem de treballar perquè es modifiqui la llei de la segona oportunitat i, entre altres coses, es puguin perdonar els deutes públics.
Quin ha de ser el paper del sector econòmic? I el de la societat, en general?
La societat en general ha de tendir a ser conscient que no tothom podrà acabar disposant d’una feina que li permeti sortir de la situació econòmica en la que es troba. Per això cal que ens dotem de polítiques públiques adients en relació a l’habitatge, i en garanties de renda. També pensem que el sector econòmic ha de tendir a millorar els ingressos dels treballadors per tal que desaparegui el fenomen dels treballadors pobres.
