Per al Dia Mundial de la Salut, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha tornat a recordar als líders mundials la necessitat de garantir una cobertura sanitària universal.
Abans de continuar, voldria denunciar el retrocés que ha sofert el nostre país en drets essencials de la ciutadania. Les retallades del govern de Mas i l’últim govern de la Generalitat han suposat una reducció de la despesa, del personal i del llits hospitalaris mai vista, una davallada de recursos que suposa que avui respecte a les dades de 2010 hi hagi mil llits menys als hospitals, hagi disminuït el número de sanitaris i el pressupost sigui mil milions d’euros inferior. Les llistes d’espera quirúrgiques són inassolibles per una societat amb recursos com és la nostra.
Voldria posar en valor que, en l’etapa del govern tripartit d’esquerres, Catalunya va tenir la millor i més àmplia cobertura sanitària, es van reduir les llistes d’espera quirúrgiques, es van obrir nous centres, es va augmentar el personal sanitari públic i es van millorar les seves retribucions, congelades pel govern del president Pujol. Com a socialista la meva defensa sempre passa per la millora i la universalització de la sanitat, i aquests anys a Catalunya això no ha passat.
No podem deixar de defensar la nostra sanitat, creada amb un gran esforç col·lectiu, sense oblidar que encara al món molts milions de persones no tenen accés a la sanitat.
A la declaració d’Ottawa de 1986, l’ONU ja demanava per a l’any 2000 cobertura sanitària universal amb promoció de la salut amb mitjans adequats, elaboració de polítiques públiques sanitàries, creació d’ambients favorables a la salut, millores a l’acció comunitària amb participació social, desenvolupament d’aptituds personals, reorientació de serveis sanitaris i irrupció als fòrums internacionals per crear programes de promoció de la salut i internacionalitzar la lluita per una sanitat accessible a tota la població mundial.
Aquest 7 d’abril de 2018, la declaració d’Ottawa es manté tan vigent com fa 30 anys. Ha millorat l’atenció sanitària mundial, però encara estem molt lluny de dir que hi ha cobertura universal. Segons l’ONU la meitat de la població mundial no té accés als serveis sanitaris bàsics. Prop de cent milions de persones es veuen abocades a la pobresa extrema, viuen amb 1,90 dòlars al mes per haver de pagar serveis de salut, més de 800 milions de persones gasten el 10% del seu pressupost a pagar despeses de salut.
Les dades abans esmentades haurien de fer-nos pensar. Nosaltres treballem per la justícia social, i no hi ha millor justícia que la gent tingui una sanitat d’accés universal i de qualitat, i lluitarem per aconseguir-ho.
* L’autora és secretària de salut del PSC Terrassa
