Vuit de cada cent espanyols no mengen carn o només ho fan d’una forma ocasional. Així ho assenyala l’estudi The Green Revolution. La xifra va a l’alça i és el símptoma que, per raons diverses, la cuina vegetariana està de moda.
Aquesta tendència és perceptible als lineals de la majoria dels supermercats, que d’un temps ençà han incorporat molts productes per a aquells clients que desitgen seguir una dieta lliure de carn.
Hamburgueses de seitan i pastanaga; de cereals; llenties; de quinoa i col kale; o de quinoa i bròquil; tofu fresc, a les fines herbes o en forma de salsitxa; llet de soja, d’arròs, de coco, civada… Aquests són només alguns dels articles que s’han fet habituals als “súpers” i que denoten l’interès creixent per buscar alternatives a la proteïna animal. I també l’atractiu de l’alimentació de caràcter ecològic, que defuig els aliments processats.
Sana i variada
Que cada vegada hi ha més persones que decideixen seguir una dieta vegetariana també ho demostra la presència creixent de restaurants d’aquesta filosofia. O, si més no, que opten per servir una cuina tan natural com sigui possible.
L’esmentat estudi de The Green Revolution assenyala que, entre els anys 2011 i 2017, es va duplicar a tota Espanya el nombre de restaurants que incloïen opcions vegetarianes. I és que aquest tipus de gastronomia deslliurada de la carn és saludable, però també pot resultar d’allò més variada.
De plats possibles, n’hi ha moltíssims: unes mandonguilles de tofu al forn; un carpaccio de carabassó amb alvocat i gerds; un humus amb “crudités”; una soja verda acompanyada de verduretes… O, simplement, qualsevol varietat d’amanida. Les receptes vegetarianes són tantes com la creativitat del cuiner doni de si.
Diversos motius
Existeixen raons molt diferents perquè algú que menja carn, la deixi de banda. Guanyen els qui esgrimeixen arguments ètics, és a dir, de respecte a la vida animal, que representen el 57 per cent dels vegetarians, segons el citat estudi. També destaca el 17 per cent que assenyalen haver-ho decidit per motius de salut.
Les dones d’entre 20 i 35 anys són les que més s’adscriuen a un tipus de dieta que, a la pràctica, és tot un estil de vida. Cal, però, distingir entre les diferents denominacions vinculades a seguir una pauta alimentària com aquesta.
Així tenim els vegans, que no mengen ni carn ni peix ni cap producte derivat d’animals, com els ous, els làctics o la mel. Aquells que sí beuen llet s’anomenen lactovegetarians. I els que, a més, mengen ous, són els ovolactovegetarians.
Per la seva banda, els crudivegans s’alimenten a base de fruites, verdures i hortalisses crues o escalfades, com a màxim, a 46,7 °C, perquè consideren que el foc arrabassa les propietats que els aliments frescos tenen com a tals.
I després hi ha els flexitarians –també a l’alça–, que segueixen una alimentació vegetariana, basada en llegums, verdures, fruita i cereals, però que de tant en tant, d’una forma ocasional, mengen carn i peix.
Barcelona i altres capitals europees s’han sumat, de fet, a la moda del vegetarianisme. A Berlín és rar trobar aparadors on no hi hagi escrita la paraula “vegan” a restaurants, botigues de roba, calçat i fins i tot cosmètica. A més, la ciutat alemanya té el primer carrer del món dedicat a productes d’origen no animal. És l’Schivelbeiner Strasse.
A Londres (Regne Unit), cada dissabte al matí s’obre el Broadway Vegan Market, un mercat de menjar vegetarià. Mentre que a Varsòvia, la capital de Polònia, el restaurant Krowarzywa ha guanyat dos cops el premi a la millor hamburguesa de la ciutat, fins i tot superant-ne les fetes de carn. Només cal escollir el destí. I, un cop hi siguem, triar bé el plat.