Santa Pasqua a tots: que en tots els cors i a totes les llars ressoni l’anunci joiós que Crist ha ressuscitat, que reneixi l’esperança, que revisqui l’alegria. La resurrecció de Jesús constitueix l’objecte nuclear de la nostra fe; com diu sant Pau: "Si Crist no hagués ressuscitat , la vostra fe no tindria cap objecte" (1Co 15,17); la seva resurrecció, el seu triomf sobre el mal, el pecat i la mort són principi de vida nova per a la humanitat i font d’un goig immens. Jesús ressuscitat, esperança i consol per a l’ésser humà, és present com a força d’esperança a través de la seva Església, i es fa proper a cada situació humana de sofriment i d’injustícia, de lluita i de superació.
Maria Magdalena fou la primera persona que es va trobar amb Jesús ressuscitat i anà a anunciar-ho als apòstols. Avui som nosaltres els qui proclamem que el Senyor ha ressuscitat, que viu present en la seva Església. L’encontre amb Crist canvia l’existència de les persones i els obre un futur d’esperança. La Mare de Déu, els apòstols i totes les altres persones que seguien Jesús varen experimentar una tristesa profunda en veure que era rebutjat pels dirigents del poble quan foren testimonis de la seva passió i mort a la creu. Fou el moment de la derrota aparent. Amb la mort de Jesús tot havia caigut daltabaix, i havien fracassat estrepitosament totes les expectatives dipositades, totes les esperances dels deixebles.
No hi ha dubte que Maria es mantingué ferma en la fe, que conservà encesa la flama de l’esperança. Ella va viure com ningú més el goig de l’encontre amb el seu Fill ressuscitat. La seva tristesa incomparable quedà superada per l’alegria inefable amb Crist vencedor de la mort. La seva resurrecció és la nostra esperança certa; l’Església anuncia que Déu ha fet ferm i invencible Jesucrist en ressuscitar-lo d’entre els morts; l’Església comunica que el Pare ha ressuscitat Jesús, i aquest amb la seva resurrecció obre el camí de la nostra resurrecció. Avui l’Església s’uneix a Maria, la Mare i Mestra, l’estrella lluminosa que ens guia fins al port segur, que és Crist, redemptor del món, crucificat i ressuscitat, vencedor de la mort i de tot mal.
La resurrecció del Senyor és llum que il·lumina la vida de tot ésser humà, que dóna sentit a la seva existència, que dissipa les seves zones d’incertesa. En la fosca misteriosa de la mort i del dolor, Crist hi penetrà com la llum, i la nit es féu lluminosa com el dia: la mort es va rendir davant la vida, i les tenebres es dissiparen davant la llum. Tal com ho cantem a la seqüència pasqual: "Lluitaren vida i mort en lluita sense mida. El Rei de vida mort ja regna amb nova vida". Visquem l’alegria pasqual de saber-nos estimats per Déu Pare, redimits per Crist, cridats a viure una vida nova des del nostre baptisme. Des de l’experiència de l’amor de Déu que genera un goig inefable, estem cridats a ser missatgers d’alegria, que transmetin als altres l’alegria d’haver trobat Crist, com Maria Magdalena. En la nostra societat hi ha moltes persones que viuen tristes i fastiguejades; que potser ho tenen tot materialment, però han perdut el sentit de la vida i el goig de viure. Els guanys materials, els avanços científics i tecnològics, les múltiples possibilitats materials de què disposen no acaben de saciar la seva set de felicitat. Per això és tan necessari un testimoni d’alegria i d’esperança, un testimoni que provocarà no pas pocs interrogants. Santa Pasqua!
* L’autor és bisbe de Terrassa
