Ja d’entrada vull avançar que un dels meus valors a la vida és respectar per davant de tot les opinions, creences i sentiments que la resta dels mortals que són coetanis a mi manifesten i defensen. No pretenc ferir ningú amb les meves paraules només expresso què penso i sento d’algunes qüestions que també formen part de la meva vida. És en aquest sentit que escric aquestes línies de controvèrsia d’una celebració, la Setmana Santa, que no respon a cap dels mots que la configuren. Per començar no estem parlant d’una setmana entesa com la continuïtat de set dies un darrera de l’altre, tot i que és veritat que la manipulació dels calendaris laborals ha fet que algunes persones acumulin en aquestes dates alguns dies de vacances que sumats als dies festius puguin acostar-se a una tirada setmanal. Però això és trampa. Segurament, si agaféssim documents vinculats a elements de caràcter litúrgic, veuríem que s’anomena setmana pel fet que s’inicia el Diumenge de Rams i finalitza set dies més tard amb el Diumenge de Resurrecció.
Però en el dia a dia de la majoria de persones que m’envolten té a veure amb uns dies de descans (de dijous a dilluns) que serveixen per posar ordre al pis, pintar alguna balconada que ja ho necessita, fer una escapada ràpida a la muntanya o a la platja, depenent de la meteorologia, i els més afortunats agafar un tren o un avió per poder conèixer món.
Hem reduït el concepte setmana a quatre dies (comptant les operacions sortida i entrada si agafem el cotxe) i aprofitem aquest Kit Kat per carregar piles fins que arribin les tan desitjades vacances estivals.
Si ens atansem a la paraula "Santa" i anem directament al diccionari, donem aquest qualificatiu a aquelles coses que tenen a veure amb la religió o amb Déu. De ben segur que hi ha moltes persones (una gran majoria de generacions amb una edat bastant avançada) que encara troben sentit sant a la celebració que acabem de passar, amb tot allò de no menjar carn el divendres i tenir una actitud de recolliment en aquests dies de consternació espiritual però ara la gent, jo també, aprofitem aquesta parada per gaudir del sol i de la llum i per obrir-nos amb la nostra actitud al gaudi de la vida, que tot i que no deu ser gaire santificat ens dóna la possibilitat d’esbargir-nos i fer més suportable el tràfec de la vida.
Insisteixo en el profund respecte que tinc per aquelles persones que encara viuen la Setmana Santa d’una manera fidel i diríem que de manual, la meva mare n’és una, però molt em temo que allò que anomenen les noves generacions hem perdut qualsevol santificació d’uns dies que serveixen per trencar amb les rutines que el quefer quotidià imposa.
Potser allò que per a uns és estrictament una Setmana Santa per a altres és una parada tècnica i necessària per fruir de la vida.
Als països anglosaxons això s’anomena "Recreational rest time" i no és res més que els períodes que la gent necessita per poder dedicar-se a un mateix.
En tot cas sigui pel seguiment estricte dels postulats de l’Església o bé sigui per la necessitat humana de fruir d’aquelles coses bones que té el fet de viure aquests dies que acabem de passar ha servit perquè cadascú, des de la seva intimitat, s’hagi retrobat amb els seus interessos més particulars.
Fins i tot hi ha gent que ha tingut la necessitat d’ordenar baixar les banderes nacionals a mitja asta per recordar el dol que suposa el dolor que fa dos mil anys va patir Jesús, i és que la condició humana és extraordinària.
* L’autor és coach advance life
www.creixerjoancarles.com
