Cinc esquelets humans ballen, col·locats en forma de creu, mentre sona el lent compàs d’un tabal. El capdavanter del grup sosté una dalla amb la inscripció llatina “Nemini parco”, és a dir, “No perdono a ningú”. Un altre dansaire porta una bandera on pot llegir-se: “Lo temps és breu”.
Dos petits “esquelets” –a la representació, també hi participen nens– subjecten uns plats amb cendra, simbolitzant que “pols som i en pols ens convertirem”, mentre un altre infant mostra un rellotge sense busques recordant-nos que la fi pot arribar a qualsevol hora. És la “dansa de la mort” de Verges, un municipi del Baix Empordà on cada any, per Setmana Santa, se celebra una de les processons amb més renom de Catalunya. Però no és l’única. En repassem les més destacades.
Verges, el ball funest
La “dansa de la mort” forma part de la processó de Verges, designada com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional. Aquesta processó tindrà lloc, de nou, aquest vespre de Dijous Sant i s’hi mostrarà la vida i la passió de Crist.
Desenes de persones intervenen en aquesta manifestació cultural popular que es desenvolupa al barri antic de Verges.
La particularitat de la festa té molt a veure amb l’esmentada “dansa de la mort” (aquesta nit, a la processó de Les Arenes de Terrassa també s’introdueix per primer cop aquesta dansa). “No se sap amb certesa, però aquí, a Verges, sempre s’ha dit que aquest ball prové de l’època medieval, arran de les pestes que va patir Europa al segle XIV; la dansa podria tenir l’origen en algun dels rituals que es feien per combatre la mortaldat”, explica a l’Agència Efe en Tono Casabó, president de l’Associació per a la Processó de Verges.
Tres parts componen aquesta processó . A la primera, avui a la tarda, els “manages” (soldats romans) busquen cinc imatges pel poble i les acompanyen en formació fins a l’església. Ja de nit, a la plaça major, es representa el misteri de la passió, on es mostren els últims dies de la vida de Crist, com l’entrada a Jerusalem, l’últim sopar o la sentència de Ponç Pilat. Després comença la processó pels carrers del poble, quan Jesús va amb la creu al damunt camí del calvari. Les torxes enceses il·luminen el recorregut i apareix “la dansa de la mort”, que després de la crucifixió entrarà a l’església per fer una reverència al “santíssim”.
A l’Hospitalet, laica
L’any 1977, un petit grup de persones originàries sobretot d’Andalusia, però ja residents a Catalunya, van agafar una taula, una estampa de la Verge de la Macarena i van sortir en processó. Eren poc més d’una quinzena, així que van anomenar-se Confraria 15+1 (el +1, en al·lusió al poble, com a convidat a participar en la processó).
Més de quatre dècades després, el grup està ja format per centenars de socis. I els nou passos que organitzen fins al Diumenge de Resurrecció, com el de Jesús Nazareno, Nuestra Señora de los Dolores o el Cristo de la Expiración, són els més multitudinaris de la Setmana Santa de Catalunya. Especialment important és la del Divendres Sant.
La gran singularitat de la Confraria 15+1 és la de ser una processó laica. I, en conseqüència, ni entra ni surt de cap església.
A Badalona, en silenci
Els llums del carrer estaran apagats i només les espelmes subjectades pels participants il·luminaran la “processó del silenci” de Badalona. Es diu així per l’ambient de quietud i respecte que la marxa religiosa aconsegueix crear. Només es trenca quan algú, normalment un nen, recita el cant “De record i memòria”, que diu: “Record i memòria de la passió que va patir Déu Nostre Senyor, Jesucrist”.
Aquesta processó del silenci de Badalona és una de les més antigues de les que es celebren a Catalunya, ja que compta amb gairebé quatre segles d’història, tot i que hi va haver èpoques en què no es va dur a terme.
L’any 1987, aquesta tradició va recuperar-se i avui, com cada Dijous Sant a la nit, sortirà de les portes de l’església de Santa Maria per recórrer el nucli antic de Badalona, anomenat Dalt de la Vila.
Viacrucis a Sant Hilari
També molta història al darrere, més de tres-cents anys, té la representació del viacrucis vivent a Sant Hilari Sacalm, que es pot veure cada Divendres Sant. Aquesta població, situada a la comarca de la Selva (Girona), també brinda als visitants una recreació religiosa dels últims dies de la vida de Jesús. Més de tres-cents figurants (la majoria d’ells, del poble mateix de Sant Hilari intervenen en aquesta escenificació que omple els carrers i les places de la localitat.
Un dels punts àlgids de la mostra es produeix en arribar al Turó de la Font de la Vaga, on s’escenifica el quadre del calvari. El lloc és als afores de la població i diuen que captiva propis i estranys per l’emotivitat del moment. En destaca el so i, en especial, la màgia i de la il·luminació. L’any 2010, l’Associació del Via Crucis Vivent de Sant Hilari Sacalm va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.
La “dansa de la mort” de Verges, la processó laica de l’Hospitalet de Llobregat, la del silenci de Badalona o el viacrucis vivent de Sant Hilari Sacalm són algunes de les manifestacions religioses de la Setmana Santa a Catalunya.
Però n’hi ha moltes altres. A Castellterçol, una població de la comarca del Moianès, es representa el ball de la moixiganga, que rememora les últimes hores de Jesús a través de diferents figures i moviments acrobàtics.
Tarragona és una altra ciutat on es viu la Setmana Santa amb intensitat. L’expressió més important de totes és la processó del Sant Enterrament que hi haurà demà, Divendres Sant, documentada des de l’any 1550.
En aquesta marxa religiosa assisteixen totes les confraries, gremis, congregacions i germandats de la ciutat amb els seus respectius passos.