Vull escriure i homenatjar la Mireille Knoll i a la vegada fer recordança de totes les Mireilles que encara pateixen l’odi antisemita i ho paguen amb insults, amenaces i amb la seva pròpia vida. Era una àvia meravellosa que vivia al districte XI de París i que tothom estimava. La seva vida no havia estat pas senzilla. A l’edat de 85 anys ha estat brutalment assassinada, sembla ser que per la seva condició hebrea i a mans d’una persona prou coneguda des de feia molts anys. L’estimació i confiança es transformaren en un munt de ganivetades. Quin tràgic destí! En plena ocupació dels nazis, Mireille va viure en directe i es va salvar miraculosament després de la gran redada i confinament del juliol de 1942. El Vel d’Hiv (Velòdrom d’Hivern) de París es va convertir en un immens camp de trànsit/concentració previ a la deportació massiva al camp d’Auschwitz. Si en teniu ocasió no us perdeu la impressionant exposició que hi ha a Madrid sobre la història d’aquest centre d’extermini nazi situat a Polònia. A París i en plena ocupació alemanya es va viure una persecució despietada de la població jueva francesa. Tenim, a hores d’ara, molta informació al respecte que reclama una reflexió continuada i estudis sense treva sobre el col·laboracionisme de la població civil i l’encegament de les autoritats franceses en relació amb la xoà que va patir la ciutadania jueva. En alguns pobles i a la mateixa capital hi hagueren complicitats d’una perversió extrema. En aquest afer també es lluita contra l’oblit.
En el segle XXI la gent segueix morint per les seves conviccions religioses i en el bell mig d’un país civilitzat com França. La Mireille Knoll és el darrer crim, esperem que sigui l’últim, per la qüestió antisemita en els darrers anys. Ha estat el darrer i no pas l’únic ja que onze morts i nombrosos actes amenaçadors han estat notícia en els darrers anys. Quin final més trist i dramàtic per a una persona que va sobreviure a una deportació criminal i ha transmès bonesa, amor i somriures al llarg de la seva existència! Això no es pot permetre ni tolerar mai més. La societat ha de dir prou com ha de fer amb moltes altres coses. Aquí també caldria una complicitat àmplia i contundent. Sense condicions.
Quan escric aquest article encara manquen algunes hores perquè comenci la “marche blanche” a la plaça de la Nació en homenatge i reconeixement a una víctima innocent i com a total condemna per aquest assassinat de clares connotacions antisemites. Tristament es manté el ball de personalitats assistents i de possibles convidats. El consell representatiu de les institucions jueves a França (CRIF) diu qui és ben rebut i qui no. A veure si amb la discussió perdrem de vista quin és el motiu de la convocatòria en aquest dimecres de Setmana Santa. Sembla que Marine le Pen també hi serà. En els darrers dies el seu pare ha estat multat amb 30.000 eurets per haver dit que les cambres de gas foren un simple detall dins la història de la Segona Guerra Mundial. Sobren comentaris i manquen respostes.
