Aquests dies i setmanes són els propis de tota mena de reclams i eslògans davant el temps de la preinscripció escolar que s’apropa. Enguany ens arriba més tard. De fet tot sembla endarrerir-se, fins i tot la primavera es resisteix d’allò més a treure el cap. Tot es cronifica i eternitza i per tant la propaganda de rètols i cartells, cantant les meravelles de tal o tal projecte educatiu, es fa també quelcom pesada i enfarfegadora. Qui ens havia de dir que l’oferta d’un centre escolar acabés en mans d’una agència de publicitat o d’algun estudiant de màrqueting que ha convertit una campanya publicitària escolar en el seu treball de fi de grau.
Segons com resulta interessant i curiós fer observança del que diuen i/o venen alguns centres i quines són les frases suggeridores per captar nous clients. Hi ha de tot i força. Tothom fa el que pot i tot és respectable. Els més humils o els que no compten amb cap assessorament posen una relació de tot el que ofereixen encara que la lletra sigui menuda i no es llegeixin massa o gens tot el ventall de propostes i activitats. M’imagino el director/a insistint a no oblidar-se res. D’altres acaben per seleccionar alguna frase ocurrent amb fotografia ensucrada incorporada. Alguns cartells són una invitació directa al paradís. Els nostres fills no estaran millor que en aquesta escola on suposadament els ajudaran a ser imaginatius i destres de cara al futur. Els espera un món de total felicitat. Sempre havia imaginat que l’escola també havia de ser esforç, disciplina i algun mal de ventre. El tema del futur és el més recurrent en aquest batibull de frases i reclams a peu de carretera, estacions de tren o en el mateix transport escolar. Observo una preocupació desmesurada per quin futur espera als nostres infants i adolescents i una obsessió per preparar-los per a aquesta etapa que resulta més o menys llunyana però del tot incerta. No acabo de veure massa clar aquest entossudiment si els adults no tenim ni idea del que passarà en la majoria de temes i situacions. Observareu que algunes qüestions presents ja no són pas de futur sinó més aviat de la guerra de les galàxies.
En aquest afany de preparació futurista els volem emprenedors, innovadors, imaginatius, creatius, poliglots, cooperatius, impregnats d’excel·lència, revestits de talent, experts en el treball per projectes i així un llistat inacabable de qualitats. Aquestes semblen ser les garanties i la targeta de presentació de cara al futur que els espera i que no deixem de recordar-los. No sé si ens compliquem massa i aquest discurs cau en oblits tan simples com evidents. Recordem que han de ser espontanis? Tenim present que els jocs més simples i de tota la vida així com la improvisació són fonamentals en la formació i experiència dels nostres joves? Tenim en compte que han de ser ells i les seves circumstàncies i no pas el que nosaltres volem que siguin? I, en tot això, hi ha temps i dedicació curricular per assolir els indicadors bàsics per prevenir-los envers situacions adverses/difícils i de tot un personal de nul·la i/o perversa categoria? Disculpeu la gosadia.
