Imaginin que condueixen el seu cotxe i decideixen passar-se un semàfor en vermell; immediatament, un policia els atura i els multa per la infracció comesa. Vostè es nega a pagar la multa perquè diu que el semàfor no havia de ser allà i, per això, no n’ha fet cas. Finalment ha de pagar la multa, com és lògic, encara que continua insistint que la culpa no era seva, és del policia que el va "multar injustament". És una situació que a ningú ens agradaria passar, però tots entenem que, si no fos per aquestes lleis, que ens poden afectar desagradablement, la circulació seria un caos i molt perillosa.
En els darrer temps hem viscut a Catalunya una situació insòlita. Els nostres governants varen decidir "passar-se el semàfor en vermell", aprovant, al setembre de 2017, unes lleis que eren contràries a l’ordenament jurídic vigent. Van rebre els informes del Consell de Garanties Estatutàries i dels Serveis Jurídics del Parlament en contra. Malgrat tot van continuar endavant. Aquestes lleis van ser invalidades pel Tribunal Constitucional.
A finals d’octubre, quan tot apuntava que Puigdemont convocaria eleccions per poder sortir de l’atzucac, cedeix a les pressions dels sectors independentistes més radicals que el titllaven de traïdor, de botifler, parlaven de 155 monedes de plata, etcètera, i declara unilateralment la República. Però, sorprenentment, els dies següents no els dediquen a publicar lleis i decrets per crear aquesta República, sinó per anar-se’n a veure futbol i fer unes "cervesetes". Després, el president fuig a l’estranger, per sorpresa de molts, fins i tot d’una part del seu govern.
Encara que tot això sembli una broma (pesada), significa la ruptura unilateral amb l’Estat, i per tant l’incompliment de la llei. En qualsevol democràcia constitucional, com és la nostra, ningú pot de manera unilateral segregar-se de l’Estat. Tots els països del nostre entorn democràtic castiguen aquestes pràctiques de secessionisme il·legal, i aplicarien les seves lleis per impedir-ho. Aquesta gran irresponsabilitat provoca que l’Estat respongui, evitant que allò pugui tirar endavant. I, per primer cop a la nostra història recent, les nostres institucions de govern són intervingudes. Com a català, haig de retreure a Puigdemont, Junqueras i la resta del Govern que per culpa seva estem intervinguts i s’hagi aplicat l’article 155 de la Constitució.
Com han fet sempre, s’inicia una campanya en els mitjans de comunicació pública (que ells controlen) insistint que la culpa del 155 és dels altres. Doncs no, el semàfor vermell se l’han passat vostès, i la culpa no és del policia que els multa, és seva. Encara que la multa la paguem tots el catalans.
Després de les eleccions de desembre, els partits independentistes varen obtenir majoria parlamentària per formar govern, i molts suposàvem que tindríem nou govern aviat, per poder retirar els efectes del 155, del qual tant ells s’havien queixat, però no ha estat així. Això fa pensar que no tenen pressa per retirar-lo, segurament amb la continuïtat de la situació provocada pel 155 ells viuen millor. Ja ho va dir Joan Tardà (ERC) l’any 2012 a una TV: "Utilizar el artículo 155 para derogar la autonomía nos iría de coña".
Els partits independentistes, els que van provocar l’aplicació del 155, són ara els que han de procurar la seva retirada. Han passat tres mesos des de les eleccions i no han fet res efectiu. Sembla que no saben com sortir del món imaginari que ens van vendre, i del que s’han aprofitat electoralment. Ja és hora que tornem a la normalitat, que tornem al món real del qual mai ens hauríem d’haver allunyat. Governin ja, però amb seny!
