Passant per la ronda de dalt a les 9.15 del matí direcció Llobregat aquesta setmana, acompanyant amb bus a un grup d’estudiants a una visita empresarial, i podent estar distret mirant a través de l’ample finestral de davant, mentre parlava per feina amb el telèfon, m’adono com se circula fluidament pels dos sentits de direcció. De cop i volta en direcció Besos veig dos cotxes aturats ben arrambats a la mitjanera: havien topat. Em fixo que no tenien danys i segurament hi havia una rascada o bony imperceptible des de la meva posició, en un para-cops o mirallet o vés a saber que. Els conductors, sense embuts, anotaven coses en un paper amunt del capó d’un dels cotxes. Segur que era per tal que l’assegurança es fes càrrec dels danys. Fins aquí tot sembla lògic i normal.
Tot seguit vaig apreciar l’efecte de l’incident en els kilòmetres de cua, que s’expandien a les autopistes d’entrada més enllà de Molins de Rei. Nosaltres sortíem de Barcelona i no vàrem patir la incidència. En canvi els cotxes que entraven o que circulaven per la ronda de dalt sentit Llobregat arribarien a la seva destinació amb molt retard. El nombre de vehicles afectats era d’alguns milers i tot plegat, per unes anotacions per l’assegurança.
Incalculable
Els conductors del petit accident legítimament, no perdrien l’import que cobreix l’assegurança, que segurament no sobrepassa els 500 euros, mentre que la propagació de les conseqüències de no continuar circulant per recuperar la circulació normal de seguida, tenia un cost incalculable que de ben segur superava desenes de milers d’euros, si contem el consum afegit de combustible i les hores de treball perdudes per tanta gent.
El cost social derivat del guany (o no pèrdua) de dos conductors supera amb escreix el seu benefici. Aquest desequilibri no té forma d’arreglar-se aplicant les normes i procediments actuals. El respecte a les minories s’hauria de compensar amb incentius pel canvi del seu comportament, en benefici de tots. Quins incentius es podrien establir? O es tracta de tecnologia? Si els vehicles estiguessin monitoritzats amb càmeres o dispositius que poguessin identificar-se amb sensors, les anotacions per l’assegurança podrien fer-se automàticament digitalment, guanyant amb seguretat de les dades i en eliminació dels grans costos derivats, sense les pèrdues patides circumstancialment pels que passaven per allà. No calen incentius quan s’aplica la tecnologia! Els podríem anomenar pseudoincentius.
Aquest exemple es pot aplicar a moltes activitats econòmiques en el món empresarial, social i de les persones. Les organitzacions han d’establir procediments que aprofitin les possibilitats tecnològiques existents o en desenvolupin de noves. La innovació està en les aplicacions pels usuaris i consumidors. Per exemple, si bé hi ha més compradors de mòbil amb Android, els que compren amb mòbil IOS es gasten més diners, segons Privalia.
Gastar més
La compra per internet amb dispositius mòbils avança de forma imparable i els que compren així gasten molt més dels que compren a internet per ordinador. En 2017, el 2% de la compra de gran consum es fa per internet (1,6% el 2016, magnífic augment!). S’avança molt ràpidament i es consolida la compra per mòbil com actitud de compra dels joves, avesats a comprar experiències que es puguin mostrar a l’Instagram.
Per altra banda les organitzacions de distribució es preparen per fer la distribució al últim racó sense afegir costos, amb l’ús de tecnologia: la geo-localització dels objectes amb el IOT (Internet dels objectes), la utilització d’algoritmes complexos perquè els ordinadors apareguin a millorar els lliuraments a domicili amb eines AI (Intel·ligència Artificial), la preparació de la distribució urbana amb petits magatzems localitzats als nuclis urbans i amb repartiment amb petits vehicles elèctrics com els patinets de la mà de treballadors coneixedors del barri. Tot això demana fortes inversions per a construir magatzems automatitzats molt eficients com els que tenen empreses com Ocado al Regne Unit i que Amazon està muntant. La competència de la distribució a casa de productes comprats pel mòbil està servida. Serà divertit veure la seva evolució amb l’entrada de nous grans operadors al mercat en línia ben aviat. Tenen incentius, volen minimitzar costos i no perdre passada en aquest nou mercat.
*L’autor és economista i profesor UAB
gabriel izard@uab.cat
