Sempre m’ha agradat la rehabilitació que l’Eduard Broto va fer de l’antiga fàbrica Hilabor per posar-hi el Vapor Universitari. La morfologia, la cúpula i la pell de fusta d’una part de l’edifici em sembla que van resoldre bé una obra que no era fàcil. Eduard Broto és un gran arquitecte i allà és un dels llocs on ho va demostrar. L’operació de fer el Vapor Universitari s’emmarcava en l’empenta que Terrassa va donar al projecte universitari des de finals dels anys vuitanta. Era la primera peça que no formava part del campus de la UPC a Terrassa.
La transformació de la vella fàbrica Hilabor, de les darreres tèxtils importants que quedaven a la ciutat, va suposar un important exercici d’enginyeria financera amb projectes europeus inclosos. Recordo que en Manuel Garriga hi va jugar un paper decisiu també en aquesta ocasió. (Algun dia caldrà parlar de fer l’homenatge que aquesta ciutat li deu a Manuel Garriga.) Que un Ajuntament fes una opció d’inversió directa per a espais universitaris en lloc d’altres alternatives que li podien reportar més popularitat "clientelar" entre veïns no era fàcil. Però l’alcalde Royes va donar suport al projecte i va vèncer les lògiques prevencions que alguns regidors tenien davant del Vapor Universitari i sobretot del seu cost.
En aquell moment, volíem que Terrassa fos una ciutat universitària completa i per això calia tenir un molt bon campus, com és el de la UPC, però ens semblava que calia anar més enllà. La peça del Vapor Universitari entrava en aquesta lògica. Li dèiem Vapor Universitari per relligar tradició industrial dels vapors amb la tradició acadèmica de la ciutat. A més, la ubicació a la cruïlla de Colom amb carretera de Montcada ampliava el perímetre del campus i dibuixava una gran peça universitària que s’ampliava amb tota la gran operació del Vapor Sala a l’avinguda de Jacquard. El campus de la UPC a Terrassa tenia aleshores un gran líder, en Josep Xercavins, i tot feia pensar que l’aposta de la UPC per Terrassa acabaria essent més important del que després es va anar concretant.
El que va donar moviment universitari al Vapor va ser la UNED. Una opció que amb els anys va perdre força a mesura que la pròpia UNED perdia reputació, però que ha comportat que molts estudiants de la ciutat i de fora de Terrassa vinguessin a les instal·lacions del Vapor Universitari a les seves tutories i als seus exàmens. A més, l’equip humà de la UNED del centre associat de Terrassa, amb la Mercè Novellón, el Jordi Rotger o la Montserrat Gaja, ha estat un molt bon equip directiu que encara lidera el centre associat de la UNED de Barcelona. Durant molt de temps l’èxit del Vapor va anar associat a la presència dinàmica de la UNED, fins que el 2017 va deixar la ciutat.
La peça del Vapor Universitari queda ara desaprofitada malgrat els usos que se li intenten donar. Fa una mica de pena, sincerament. Però és una bona opció per continuar treballant per atreure propostes de valor a la ciutat, com la que al seu dia Dolors Puig va ser capaç d’aconseguir amb l’Escola de Cinema ESCAC a la Farinera. Potser ara hauríem de mirar una mica més enllà i oblidar-nos d’opcions com la UNED que pertanyen a un altre moment. L’educació superior canviarà molt els propers anys. L’impacte dels nous formats tipus MOOC serà cada cop més evident. També hi haurà una nova articulació més global de les propostes de formació universitària. Aquí Terrassa hauria de jugar les seves opcions amb visió de futur, intentant entendre les oportunitats que donarà l’educació superior els propers anys.
Hi ha però una cosa clara. A casa no ens portaran res. Sense algú que es cuidi d’aquest tema universitari amb intensitat i amb molts contactes locals i internacionals és difícil obtenir resultats. Més que mirar el passat, hem de mirar el futur i recuperar aquell consens polític i social que va permetre que la ciutat donés un salt important com a ciutat universitària a començaments dels noranta. Aleshores es va recuperar el mateix esperit dels industrials que acomboiats per Alfons Sala varen portar l’Escola Industrial a inicis del segle XX o de la mà d’Antonio Sala varen tenir l’Escola Superior Tèxtil als anys cinquanta.
En aquest tema universitari, Terrassa ha perdut lideratge i l’hauríem de recuperar. Ningú vol perdre passades, n’estic convençut. També reconec que ara és més difícil que fa vint-i-cinc anys, però aleshores hi havia lideratge, consens i compromís i ara n’hi veig molt menys. A Terrassa, no li sobren motius per defensar la seva marca i reforçar la seva identitat, ser ciutat universitària és un repte constant. Les altres ciutats no s’aturen i si no hi ha fermesa a mantenir el compromís les coses decauen. Aquesta és la sensació que vaig tenir l’altre dia al Vapor Universitari. I em sap greu. La sensació és que el Vapor Universitari, que és una peça amb entitat, s’anirà omplint de cosetes per evitar la tristesa del buit i al final no serà fàcil que es pugui destinar a allò pel que va néixer, allotjar un projecte universitari singular que sumés a un gran projecte de ciutat universitària.
