Aquesta setmana ha tingut lloc una important trobada sobre economia circular del món local a Gavà. Terrassa hi era ben representada per gent de l’Ajuntament. Vaig tenir ocasió de poder-hi presentar un paper de treball que vàrem elaborar junt amb Marc Marcet i Ferran Verges sobre aquest tema i que ha editat el Pacte Industrial. La reflexió que es planteja versa sobre l’impacte de l’economia circular en el territori, especialment a nivell de ciutats.
L’economia circular és una d’aquestes denominacions que han fet fortuna i que tenen com a referència la necessitat de crear un model de desenvolupament que sigui mimètic amb el de la naturalesa. És a dir, que busqui crear un cercle, o una espiral, on els processos productius no acabin amb nutrients tècnics que no puguin ser retornats a la naturalesa després del seu cicle d’ús, per tant, evitar allò que no sigui reciclable. Un dels lemes de l’economia circular és de "cradle to cradle", del bressol al bressol, per exemplificar la capacitat de renéixer dels recursos i no pas del bressol a la tomba com correspon a una economia lineal i no circular.
Al meu entendre, des d’una perspectiva de ciutat hi ha tres àmbits d’actuació per a l’economia circular: la gestió del territori, la promoció d’una economia verda i l’exemplificació des de l’actuació municipal. Pel que fa a la gestió del territori, més enllà d’un capteniment en l’ús del sòl que mantingui un equilibri entre espais urbanitzats i naturals realment orientat al futur, és imprescindible que comencin a existir experiències locals que siguin capaces de concretar una nova generació de valor a partir de posar en gestió compartida aigua, aire, energia i residus. Gestionar aquests quatre àmbits per separat és propi d’un model d’economia lineal. No es fa un salt de sostenibilitat sense assolir resultats en les interaccions d’aquests quatre àmbits en temes tan importants com la depuració de les aigües residuals, la relació entre energia i mobilitat i la seva afectació a la qualitat de l’aire, el potencial de recuperació per a la reutilització i el reciclatge de residus, aprofitament de la biomassa per a la generació d’energia, etcètera. Operar sinèrgicament aquests àmbits significa mirar-se el territori d’una forma molt més integrada i pensar en quins haurien de ser els metaoperadors que tinguessin capacitats per coordinar aquesta gestió, generar les interaccions i procurar un salt de sostenibilitat al territori. Òbviament caldrà desplegar nous models d’indicadors i utilitzar intensament la internet de les coses, el big data i la intel·ligència artificial per fer una gestió avançada d’aquest nou paradigma.
Un segon aspecte clau per a una economia circular és la consolidació d’un tipus d’activitat econòmica que permeti un cicle sostenible. El cicle de l’economia lineal porta a la destrucció del planeta. Aquest tema és molt ampli, voldria aquí només destacar dos punts. El primer, la capacitat de dissenyar nous materials a la carta que ens permet la intel·ligència artificial i que ens aportarà materials que compliran les funcions que les empreses necessiten per als seus clients amb una garantia de sostenibilitat que no s’havia vist mai. La combinació d’aquests nous materials amb la nanotecnologia és completa. El segon element té a veure amb la relació entre l’economia circular i la indústria 4.0. L’emergència de la impressió en 3D, entre altres aspectes, és un exemple de la convergència d’aquests dos fenòmens. La impressió en 3D ens permetrà repensar del tot la forma de manufacturar i ser a la vegada artesans i industrials orientats a la producció massiva. Però el tipus de materials en pols que estan a la base de la nova impressió en 3D no són menors per a un model realment d’economia circular. La capacitat de reduir la generació de residus d’aquest tipus de manufactura additiva combinada amb principis d’ecodisseny ens permeten imaginar formes de producció més sostenibles i a la vegada molt més personalitzades.
Finalment les ciutats que apostin per l’economia circular han de donar exemple en decisions col·lectives en l’acció municipal. I ho han de fer quan construeixin edificis públics buscant que tinguin un impacte zero, o quan comprin busos per al seu transport públic que han de generar zero contaminació. Han de facilitar models de generació i consum d’energia des de la proximitat i procurar models de la nova logística que siguin realment sostenibles. Els ajuntaments han de ser pioners en aquest tipus d’actuacions i després han de traslladar als ciutadans aquestes funcionalitats circulars en temes tan crucials com el de la gestió dels residus, el consum de l’aigua i l’energia o el control de les activitats que afectin la qualitat de l’aire.
Terrassa és interessant per impulsar un bon projecte d’economia circular, ens cal. Tenim una ciutat complexa, tradició industrial, un bon entorn natural i som un centre de comunicacions no menor. Promoure l’economia circular requereix posar perspectiva a les coses i a la vegada ser capaç d’innovar en solucions concretes. Esperem que des de l’Ajuntament sigui una de les opcions estratègiques a contemplar per al curt termini. Ni les ciutats ni el planeta tenen tot el temps del món, al contrari.
