Prendre consciència dels canvis que s’estan produint al món occidental, en general, i a Europa i Espanya, en particular, i besllumar allò que els ciutadans estan perdent poden causar sentiments d’indignació, desconfiança, ràbia, inseguretat, intranquil·litat, pessimisme, etcètera. Penso, però, que el sentiment predominant i protagonista avui és la malenconia, una definició de la qual és la d’una tristesa vaga, duradora, produïda per causes físiques o morals. Un dels seus trets és la seva ambivalència, és a dir, aquesta tristesa per una pèrdua física o moral pot causar en l’individu un afebliment de la voluntat, és a dir, una actitud d’apatia, de passivitat, de no tenir ganes de no fer res o, paradoxalment, un enfortiment de la voluntat, una actitud activa, decidida.
Què és allò que, al meu parer, estem perdent, s’està erosionant, descomponent i pot acabar en ruïnes com els magnífics i antics monuments? L’Estat de benestar, la igualtat entre els ciutadans, la llibertat individual i col·lectiva, l’educació humanística, ètica i cívica, i, el més important, base de totes aquestes valuoses joies, la democràcia. La resposta pot semblar agosarada, però múltiples símptomes així ho manifesten.
(1) Torna la Inquisició a la manera de l’administració de la justícia de l’Edat Mitjana per a moltes persones que sovintegen les xarxes socials: l’acusat és qui ha de demostrar la seva innocència davant d’una acusació. S’ha instaurat la cadena perpètua (sobren els eufemismes) i ha aparegut la demanda d’un augment dels delictes per a aquesta pena. (2) Tornen la censura i les creuades prohibicionistes: cantants, artistes, periodistes, dibuixants de revistes satíriques, tuitaires, obres exposades als museus, rapers, titellaires, etcètera, tots pateixen la censura. Només cal navegar per internet per adonar-se de la magnitud de les censures i prohibicions, l’última de les quals és la retirada de l’obra de S. Sierra "Presos polítics a l’Espanya contemporània" de la fira d’art ARCO. Avui no seria possible el 15-M. Tot això torna fràgil la llibertat i afebleix les institucions que l’han de garantir. (3) A poc a poc s’està liquidant paulatinament a l’àmbit educatiu el saber de les humanitats, de l’ètica i de l’educació cívica. Ens han inoculat el missatge víric que només són dignes de ser transmesos els sabers i coneixements que tinguin una utilitat per a determinats fins, coneguts per tothom. De quins sabers depèn realment la construcció d’un futur humà millor?
(4) La identitat d’Europa s’està fonent, no és ja el model de valors universals ni l’exemple de vida desitjable: egoismes nacionals, populismes, odis extrems vers el diferent, guerra de nacionalismes, guerra de banderes, guerra de llengües. (5) La democràcia s’erosiona, s’està esvaint el somni de la llibertat i de l’emancipació de la humanitat. Som realment lliures o som el producte dels amos del sistema? Aquests mitjançant els big data i els blockchains (vid. la cadena de blocs a internet) controlen tots els aspectes de la nostra vida. Així ens vol qui mou els fils: consumidors, controlats, alegres -"el món feliç" de Huxley)-, zombis -idees que ens pensen-, desarmats, autòmates, titelles, putxinel·lis. Els fracassos de la cultura europea i les penúries de la democràcia converteixen la nostra mirada sobre el present en un testimoni impotent, en una mirada malenconiosa d’apatia? No.
Hegel afirmà que la història és com una massa confosa de ruïnes, com l’altar on ha estat sacrificada, una vegada i una altra, la felicitat dels pobles. L’home malenconiós, però, té quelcom -gràcies a la memòria- que li manca, que és allò, citat al segon paràgraf, que s’està perdent. Per això M.ª Zambrano diu que de la mateixa malenconia neix l’esperança, que mira al futur. L’absència no és el no-res. Per això la melangia no és l’angoixa. D’una manera semblant el filòsof W. Benjamin expressa que d’una desespera- ció malenconiosa pot sorgir l’acció, la lluita, el compromís per la llibertat, la democràcia, la justícia.
* L’autor és filòsof
