Em considero mig suís, per haver viscut, treballat i estudiat, 7 anys, a la capital, Berna, durant els anys setanta. Allà em vaig formar políticament i professionalment parlant, i a la tornada vaig iniciar la meva carrera política, a nivell municipal, primer, i, després, nacional, procurant fent servir tot l’après en el país més democràtic del món. I us puc assegurar que costa molt, però molt, aplicar aquí els principis que regeixen allà.
Aquesta introducció ve a tomb de la decisió d’Anna Gabriel (una de les principals figures de la CUP) de marxar d’aquí, per instal·lar-se allà, per així no fer front als requeriments judicials, com a conseqüència de les seves actuacions en el procés independentista.
Trobo sorprenent l’elecció de Suïssa, per raons del seu pensament polític, tant diametralment oposat al que regeix en aquell país i perquè li servirà per entendre el funcionament de la democràcia, en el seu més ampli sentit.
Suïssa era una confederació, transformada en federació, amb la Constitució del 1848, en la qual figura el sistema de democràcia directa, amb consultes vinculants, per a multitud de temes, fora dels que suposin el trencament del país. S’han dut a terme poc més de 600 referèndums federals (estatals), i centenars d’altres, a nivell cantonal (regional) i municipal.
Es el país més democràtic i tolerant del món, amb les idees, però d’una duresa i rapidesa increïbles, contra tot el que suposi l’incompliment de les lleis vigents. Vaig ser dirigent dels casals catalans a Suïssa, anomenats Casa Nostra, des dels quals vàrem organitzar Jocs Florals a l’exili, festes majors, trobades, conferències… I cada vegada que demanava permís havia de signar un document, prometent que al costat del pal de la senyera hi hauria la bandera municipal, la cantonal i la federal. I abans d’interpretar "Els Segadors" s’interpretaria l’himne suís. Per descomptat que la policia municipal o cantonal comprovava el compliment del que havia signat. Ja no us explico les conseqüències del seu incompliment.
Allà, és impensable el no compliment de la normativa sobre símbols. Imaginar estelades en ajuntaments, parcs de bombers, escoles, etcètera suposaria, al cap d’unes hores, la destitució del responsable (alcalde, director, gerent…) i duríssimes condemnes judicials.
Durant els meus anys d’estança, es va produir la separació de la regió del Jura francès, del cantó de Berna, amb tensions i manifestacions, per alguns resultats de municipis, contradictoris, amb les aspiracions d’alguns impulsors. Us puc assegurar que una manifestació no autoritzada era dissolta, al segon avís de la policia. En vint minuts, les brigades antiavalots més ben equipades que mai he vist havien fet net, en places i carrers. I no actuaven seguint els principis de les germanetes de la caritat.
En aquell país, són majoritàries les diferents versions del protestantisme: luterans, calvinistes o seguidors de Zwingli, qui fou realment l’introductor de la reforma protestant a Suïssa, més auster i dur, fins i tot, que els anteriors. A diferència del catolicisme, en què pecar s’esborra amb una simple confessió pública o privada, allà la mentida, la falsedat i l’incompliment de normes cíviques o jurídiques tenen un càstig immens. Aquest fet fa impensable tot el que hem vist i patit aquí, en els darrers anys. La contundència de les lleis i el rebuig de la ciutadania impedeixen saltar-se la legalitat o incomplir els juraments fets, per part d’alcaldes, regidors o diputats.
Per tant, trobo una excel·lent elecció de país, per part de l’Anna Gabriel, perquè allà veurà l’immens poder de la democràcia, i la impossibilitat d’actuar-hi en contra. Allà, davant els fets del 6 i 7 de setembre de l’any passat, en què 72 diputats varen trencar amb la legalitat del Parlament i amb l’Estatut d’Autonomia i, de pas, amb la Constitució, hagués tingut com a resposta, el dia 8, a les 10 del matí, la dissolució de la cambra, la destitució del govern i la dels membres de la mesa que ho havien permès, per a continuació posar-los a disposició dels tribunals corresponents. De fet, molt diferent aniríem aquí, si tots els polítics haguessin passat una temporada en aquell país. Entendrien el poder dels juraments fets, el poder de la democràcia, de les lleis i dels protocols i normatives, en tots els estaments del país. Veurien com d’àmplies són les llibertats, però com de contundents les obligacions, i com de rigorós és el respecte per la legalitat i l’Estat de dret. Bona elecció, marxar a Suïssa. Tant de bo creï escola.
* L’autor és alcalde de Borredà
