El passat mes de desembre, en aquest mateix espai (Apunte Económico) vaig escriure un article titulat "El Dow Jones i les gambes en pujada lliure". En aquest article raonava sobre la il·lògica de que els índex borsaris anessin superant els seus màxims històrics de forma consecutiva. Doncs bé, sembla que no anava pas mal encaminat després de la inevitable correcció que han experimentat les borses durant el mes de desembre. D’una altra banda, vaig reflexionar sobre el fet de que el preu de les gambes fos tan alt, augurant una futura nova crisi que redueixi la demanda i que faci que els preus es contreguin.
Doncs aquest passat diumenge, al diari econòmic The Wall Street Journal hi havia un article titulat "El que el preu del pernil ibèric ens diu sobre l’economia d’Espanya". I l’argument és exactament el mateix que el de l’article de les gambes! De fet, alguns ja estan considerant que hi ha una bombolla amb el pernil ibèric. De fet, l’autora de l’article no s’explica com és que els espanyols gasten tant en productes de luxe fins al punt de fer pujar el seu preu, per l’augment excessiu de la demanda, considerant que venim d’una de les pitjors i més llargues recessions que han afectat aquest estat. Però cal que se n’adonin des d’Estats Units de quelcom que és més que obvi?
Un gallec em va dir un cop: "El que guarda cuando tiene, come cuando quiere". Ja fa temps que he reduït la meva ingesta de gambes i em fa l’efecte que, després que la meva muller fa quinze dies m’informés de la pujada del preu del pernil, també hauré de fer-ho amb l’ibèric.
* L’autor és Conseller Urbegrup. Doctor en finances i professor universitari.
jtorres@urbegrup.com
