RENFE promociona l’alta velocitat espanyola amb les sigles AVE. Dins la marca, té trens Ave, Alvia, Euromed i Avant. Es tracta de trens de gamma alta que en el millor dels casos poden assolir els 310 quilòmetres per hora. Les línies tenen l’amplada internacional i, òbviament, funcionen amb electricitat. Tal vegada, tan sols podem qüestionar-ne una política de preus massa elevada.
Trobant-nos en uns moments de forta convulsió política al principat, avui justament fa deu anys que fou possible viatjar entre Madrid i Barcelona en un temps de dues hores i mitja. S’acabaven unes obres que havien durat més de deu anys. A ningú no se li escapa que la nul·la visió d’un seguit de dirigents polítics l’hauria d’haver prioritzat gairebé setze anys abans. Llavors, s’entestaren a primar la unió de Madrid i Sevilla, en base a l’esdeveniment de l’Expo-92. És clar que no cal recordar els noms dels dos màxims dirigents espanyol llavors.
Malgrat l’alternància política d’aleshores ençà (entre PP i PSOE), la miopia interessada segueix del tot vigent. D’altra forma, no s’entén l’obstinació en posar pals a la roda en el tema del que s’ha convingut en denominar Corredor del Mediterrani. Dessota del que contemplem un seguit de línies ferroviàries de l’est peninsular. Van destinades a transportar mercaderies i passatgers, travessant Catalunya, País Valencià, Múrcia i Andalusia, al llarg de la costa. La proximitat als principals ports espanyols i la connexió amb línies d’alta velocitat europea el converteixen en l’eix principal del país, a nivell comercial com econòmic. Què ho fa que encara topem amb gentussa tossuda i obstinada amb el projecte del TCP-travessia central del Pirineu ? Entossudir-se -encara actualment- a negar l’evidència clama al cel. És clar que em podria expressar en termes similars quan intento treure l’entrellat de l’impasse/atzucac català, de fa un munt de mesos. No me’n surto perquè o hi ha diàleg, ni en pintura. La culpa la tenen els d’allà i els d’ací. No agrada sentir-ho: La Moncloa no lliga amb el Palau de la Generalitat. I el nou PDeCAT i ERC es llencen els plats al cap. D’aquesta manera, tenim una mala peça al teler.
Celebrar aniversaris està bé. Però no vivim de fets passats. Ens han d’importar el present i el futur. Per tant, prou de marejar la perdiu !
